Es poden consultar els documents hebreus a l’Arxiu Municipal

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el cap del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l’Ajuntament de Girona, Joan Boadas, i la tècnica de l’Arxiu Municipal de Girona (AMGi), Anna Gironella, han presentat un nou recurs web que permetrà consultar els documents hebreus conservats a l’Arxiu Municipal de Girona mitjançant la seva consulta en línia i, també, donar referències del llegat documental jueu en altres centres de la ciutat i oferir bibliografia i recursos específics per al seu estudi. L’AMGi custodia més d’un centenar de fragments de documents en paper i, en menor mesura, en pergamí, escrits amb caràcters hebreus. Els documents consultables són principalment fragments de comentaris religiosos, tractats mèdics o farmacèutics i llibres de compte, i alguns fragments provenen d’un mateix document. Aquest és el cas de 67 fragments, dels quals s'ha identificat els deu documents de procedència, dissortadament incomplets. L’alcaldessa ha volgut destacar la importància d’aquest portal que “dinamitza la cerca i el coneixement del que ens és propi, ja que ens acosta documents en caràcter hebreu, però en català, i aconsegueix apropar-nos als gironins de l’època”. En la mateixa línia, Joan Boadas, ha manifestat que l’objectiu és que “aquest recurs esdevingui un portal d’accés al passat jueu a la ciutat de Girona”.  Madrenas, per altra banda, també ha volgut fer èmfasi que “Girona, amb tota la feina de divulgació i investigació sobre el llegat jueu que porta fent des de fa tants anys, suposarà una pota imprescindible per a la creació de Xarxa de Calls Jueus que preveu formalitzar-se el primer trimestre del 2017”. Durant set-cents anys, des del segle IX fins al XV, desenes de famílies jueves van viure a Girona, van participar activament en la vida política, social i econòmica de la ciutat i la van convertir en un referent cultural. La comunitat jueva de Girona va deixar alguns testimonis arqueològics i documentals de la seva presència a la ciutat. El call n'és una mostra i també ho són els nombrosos documents en llatí i català que reflecteixen els negocis i les transaccions de tota mena efectuades per la comunitat i que es conserven en els protocols notarials, els registres municipals i els pergamins dels arxius de la ciutat. No obstant això, els documents en escriptura hebrea són una raresa en els arxius del nostre país i provenen directament de la comunitat jueva abans de la seva expulsió, decretada l’any 1492. Les tasques de preservació dels fons documentals de l’AMGi van permetre recuperar, l’any 1987, 141 fragments de documents escrits en escriptura hebrea que havien quedat dins les cobertes de diversos llibres d’àpoques del Consell de la ciutat dels segles XIV i XV. Es tracta de fragments o documents no administratius que eren aprofitats pels enquadernadors (ofici que solien exercir els jueus) com a matèria barata per reomplir i donar consistència a les cobertes dels llibres. A la imatge, comentari al Talmud de Jerusalem, s. XIII?. Ajuntament de Girona. AMGi (Col.lecció Ajuntament de Girona, Documents hebreus).