El Museu Picasso presenta "Mitologies", obra gràfica de la col·lecció

El Museu Picasso de Barcelona presenta del 24 de novembre al 19 de març del 2017 la mostra Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, que transcorre al voltant de l’atracció de Picasso per l’univers de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats: Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític conegut per la seva força sobrehumana. L’exposició, comissariada per Claustre Rafart, ens suggereix una selecció de gairebé 40 estampes realitzades durant un període ampli de la seva vida com a gravador i ressalta el geni creatiu de Picasso. El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. A continuació s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Danae, Venus, Bacó,...) o per esceescenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals. La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers híbrids mitològics assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. Els mites, protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,... treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,... El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador d’un dels gravadors més excelsos de la història de l’art occidental. La presència del mite clàssic en el procés creatiu de Picasso és constant, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix. Picasso s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia clàssica grecoromana.A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits. El treballa de manera personal a la vegada que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer. Picasso tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses o d’altres aspectes de la seva vida. A la imatge, La minotauromàquia. París, 23 de març del 1935. Aiguafort, raspat i burí sobre planxa de coure estampat sobre paper verjurat Montval (VII estat i definitiu) 49,8 x 69,3 cm (planxa); 57 x 77 cm (làmina). Museu Picasso, Barcelona. Aportació de l'Ajuntament de Barcelona, 1963. MPB 45.006. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull Fotografía. © Successió Pablo Picasso.