Jo Milne a l'Espai Volart de la Fundació Vila Casas

Són moltes les veus d’analistes que coincideixen en la idea que, si es vol avançar, especialment en el moment actual, només ens queden les incerteses. En tots els àmbits i disciplines les fronteres es dilueixen, i cada cop es fa més evident que els compartiments estancs només ens porten al passat i a un camí tancat. L’art, la ciència i el pensament es retroben en uns vasos comunicants que, pas a pas, van construint una esfera única de recerca i expressió. I és en aquest camí on trobem les obres de la darrera mostra de Jo Milne No faig prediccions, sinó excuses. Unes peces que es converteixen en les excuses per obrir-nos interrogants, per plantejar-nos qüestions, per entrar en el camí de la incertesa que ens ha de portar a una recerca que ens aproparà a noves visions i alhora a nous interrogants. En el vídeo que acompanya la mostra, la mateixa artista ens parla d’una recerca que s’encamina a reinterpretar les teories del cosmos, de plantejar-nos què és el que ens envolta i quins són els models que ho interpreten, de fer-nos conscients que les mirades varien, i és en aquest canvi on es va trobant una nova expressió i una nova realitat, destinada a modificar la visió anterior i reconvertir-la. L’artista també es transforma, esdevé una companya del científic que, com ell, aprèn a valorar i descobrir la importància del procés, del camí que s’aconsegueix amb l’esperit d’anar traçant, de deixar que es produeixi allò que no es preveia i de donar marge a l’errada com a sistema per descobrir l’imprevist. Però alhora l’artista enriqueix el món del científic en diferents vies i camins: aporta una nova utilització per al color que aquest utilitza per a les visualitzacions de les seves recerques, descobreix una expressió que dóna forma física al que fins ara eren fórmules matemàtiques, sap convertir la mirada del microscopi en un llenguatge artístic. La investigació arriba a la mateixa essència de l’obra i Jo Milne explora tècniques ben diverses per aconseguir diferents camins d’expressió, des de l’artesanal ganxet fins al tall làser passant per la impressió en tres dimensions, i s’hi submergeix relacionant-se tant amb les seves possibilitats com amb les seves limitacions, aconseguint un profund diàleg que li permet arribar a resultats no previstos. Art i ciència conjuguen llenguatges propers tot fent que la unió de fórmules esdevingui un collage que, com en l’expressió artística, va prenent diversos elements per reestructurar-los. I tots dos se submergeixen en territoris desconeguts, on l’abstracció esdevé una nova manera de contemplar l’univers. Com el núvol que ens impacta a la mostra de l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas (del 15 de setembre al 18 de desembre del 2016), i que d’alguna manera expressa a través dels petits filaments que oscil·len, com art i ciència esdevenen els nostres vincles amb l’invisible i a través d’un aparent caos ens acosten a un món intrigant on els dubtes i les incerteses són l’única seguretat que tenim a la mà. A la imatge, Jo Milme. The model is not Manifold, 2015. Vista general de la instal·lació a l’Espai Volart.