Retrospectiva sobre l'obra d'Alberto Schommer a Tabakalera

Alberto Schommer ... cap a la modernitat, una mostra molt completa de l'obra de l'artista vitorià, és la proposta expositiva de Kutxa Kultur Artegunea en el segon any de vida de la nova sala a l'edifici Tabakalera. L'exposició, que romandrà oberta des del 2 desembre 2016 fins al 19 de març de 2017, es compon de 87 obres i repassa la trajectòria de qui és considerat genial artista i pare de la fotografia moderna a Espanya i Europa. Tot el treball de Schommer s'ha caracteritzat per una poderosa personalitat i una constant voluntat de ruptura formal que l'ha portat a explorar tot tipus de territoris estètics. Aquí està la seva plataforma cap a la Modernitat. Amb aquesta exposició, Kutxa Kultur Artegunea comença una programació que la sala dedicarà íntegrament a la fotografia el 2017. La majoria de les obres que es mostren pertanyen a la col·lecció del Museu de Belles Arts de Bilbao, com a part de la donació que va realitzar Alberto Schommer al museu després de l'exposició Alberto Schommer. Retrospectiva1945-2009 comissariada per Alejandro Castellote en 2016. La mostra es complementa amb obres no tan conegudes pertanyents a la Fundació Schommer, segons selecció de Nicolás Casla, nebot del fotògraf. "L'obra de Schommer, és tota una vida. Tota la vida que ell ha lliurat a l'art per descomptat, però també addicional. Amb les seves fotos Schommer s'ha produït una segona col·lectivitat humana, amb les seves ciutats seus parcs, els seus balls, els seus governants, seus bisbes, els seus nens i els seus fantasmes. Un univers, en fi, que sempre quedés com el testimoni d'un artista, que en treballar conferia a la seva obra incomptables dosi d'amor i de poesia i interminables maneres de veure-la i explicar-la", en paraules de Vicente Verdú. L'exposició Les fotografies que conformen l'exposició estan reunides en sèries i s'han dividit en tres grans àmbits: Primera època comprèn la dècada de 1950 a 1960. Realitza a Vitòria-Gasteiz, la seva ciutat natal, les seves primeres imatges, com un exercici d'afirmació d'autor: cuidades composicions amb una gramàtica personal, allunyades del regnant pictorialisme tardà. Entra al col·lectiu AFAL, un grup de fotògrafs amb els quals comparteix les seves renovadores inquietuds i realitza les seves primeres exposicions dins i fora del país. Continua explorant noves solucions formals emparentades amb la fotografia subjectiva alemanya, que transparenten la influència de l'estètica neorealista del cinema italià o els assajos de caràcter humanista de les grans revistes il·lustrades internacionals. Ja a Madrid freqüenta el col·lectiu ZAJ, fotografiant la seva estètica musical i conforma el grup Orain, de mans del seu amic Jorge Oteiza, al costat del Gaur de Guipúscoa a l'Emen de Bizkaia i al Danok de Navarra, propiciant una renovació a la plàstica basca d'avantguarda . Paisatges i escenaris urbans En la sèrie de Màscares iniciada el 1985, Schommer es va fer amb quadres dels mestres Velázquez o Goya al Museu del Prado, el maig del 2014. Mitjançant una sola llum zenital i d'una manera casual, va sorgir aquesta sèrie de rostres, en els que el pas del temps, converteix l'arruga dels protagonistes en metafòrics paisatges de la seva biografia, guardant una similitud conceptual amb els paisatges negres. Posada en escena i Experimentació Alberto Schommer s'escapa de la mera transcripció de la realitat i acumula treballs que s'instal·len en els límits fotogràfics servint-se de tot tipus de tècniques i suports lligades a l'experimentació formal. Bona mostra d'això són els retrats psicològics, publicats al dominical del diari ABC, en 1972. Amb l'estil barroc dels seus retrats, propers a una estètica surrealista, va aconseguir escenificar el poder, l'economia i la cultura de la societat espanyola, entre 1970 i 1980, per posteriorment i a través del diari El País, arribar a ser una crònica visual de la transició. Schommer dóna curs a la seva imaginació i aconsegueix donar vida a metacrilats de color, vidres, miralls trencats, cables d'acer, fins a arribar aquesta sèrie de bodegons contemporanis en una mena de "foto pintura", que recorda als seus primers olis. Una altra casualitat li va portar el 1973 a les seves primeres Cascografias, mitjançant el craquejat previ del paper fotogràfic. Posteriorment evolucionarien cap a escultures fotogràfiques, afegint-li una tercera dimensió física, conceptual i atemporal, semblant a les textures resultants al deteriorament de les escultures clàssiques.