La Grècia imaginada de Jassans al Museu de Montserrat

Grècia és, per a l’escultor Josep Salvadó Jassans (Alforja, 1938-2006), un model de perfecció i una referència constant al llarg de tot el seu periple artístic i pedagògic. Una idea de Grècia que, en el seu cas particular, sempre va ser inabastable, llunyana, deduïda mentalment –artísticament– sense un contacte in situ amb les escultures hel·lèniques. La persistència de l’esperit clàssic en l’obra de Jassans va permetre que la seva tasca docent com a professor d’estètica i escultura i modelat a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Barcelona constituís un tot coherent amb la praxi escultòrica que portava a terme. Abans d’exercir la seva tasca docent, va cursar estudis d’escultura a l’Escola de Treball de Reus mentre treballava d’ajudant de l’escultor Modest Gené. Deixeble declarat de Joan Rebull, Jassans basa la seva obra en el concepte clàssic de l’ésser humà (kalós k’agathós, “bell i bo”) i de l’art com a bellesa ideal que transcendeix el natural, com bé assenyala Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat.

Taller endins, la seva obra escultòrica respon a criteris sensitius i alhora de transcendència. Jassans aconsegueix el gest i el moviment en la perfecció del nu femení, basat en un realisme evocador suau però expressiu. Aires mediterranis per abastar la transparència suficient per reflectir l’esperit de les diferents civilitzacions que han precedit l’home actual. La serenor de la bellesa de la model traspassa la matèria. La morfologia escultòrica del cos, l’aplom, la gràcia, l’harmonia, la intemporalitat són característiques que eludeixen qualsevol possibilitat d’encasellament de l’obra escultòrica de Jassans, la qual defuig l’abstracció i, amb la seva claredat i fidelitat a la realitat, ens mostra uns cossos nus, literalment i en tots els sentits, que ens conviden al gaudi de la vista. La majoria de les obres de Jassans són nus femenins lleugerament vinclats, en què l’artista estudia els volums i la difusió de la llum sobre els cossos.

Enguany es commemora el desè aniversari de la seva mort. La mostra del Museu de Montserrat (30 de setembre del 2016 al 5 de febrer del 2017) és fruit del treball dels historiadors Jorge Egea i Adrián Arnau, que actuen com a comissaris amb el suport de la família Jassans, que ha prestat una bona part de les obres que es mostraran al públic. En total, prop de cinquanta peces que il·lustren els principals arguments de la creació de Jassans. Aquesta exposició té un caràcter antològic. A partir d’aspectes complementaris a la creació pròpiament dita –dibuixos, escrits, pintures i projectes no realitzats– la mostra ofereix una visió completa d’un dels millors escultors figuratius de casa nostra. Un escultor i dibuixant que fou un autèntic mestre en l’amor pel món clàssic i pel llegat espiritual i transcendent de la bellesa. El classicisme, més que un llenguatge artístic efímer defineix un esperit cultural etern, un modus vivendi que mou els habitants d’una àrea concreta del món.