TEA Tenerife Espai de les Arts presenta l'exposició Crisi?, What Crisis?

.TEA Tenerife Espai de les Arts ha presentat el dia 9 de desembre l'exposició Crisi?, What Crisis? (¿Té forma la catàstrofe?), Una mostra que reuneix el treball de dotze creadors canaris o que han estudiat art a Canàries i que han realitzat a les Illes part de la seva obra mantenint una relació personal o intel·lectual significativa amb artistes canaris. La conservadora de les exposicions temporals de TEA, Yolanda Peralta, i els comissaris Ramon Salas i Beatriz Lecuona van ser els encarregats de presentar aquesta mostra que es podrà visitar en aquest centre d'art contemporani del Cabildo fins al 12 març 2017 de dimarts a diumenge. Yolanda Peralta, que va detallar que aquesta mostra permet fer un repàs per l'art canari dels últims 40 anys, ha explicat que es tracta del primer lliurament d'un cicle que es prolongarà durant quatre anys. Ha destacat a més que els artistes que conformen Crisi?, What Crisis?, pertanyen a "una generació d'artistes que no són artistes emergents ni tampoc consagrats". "Es podria dir que són artistes de mitja cursa", ha afegit Peralta que va detallar els noms de tots els artistes que construeixen aquest nou projecte expositiu: Chami An, Alejandro Castañeda, David Ferrer, Laura González Cabrera, Alejandro Gopar, Lecuona i Hernández, Ubay Murillo , Fernando Pérez i Ricardo Trigo. Ho fan acompanyats d'Alby Álamo, Moneiba Lemes i Pérez i Requena en qualitat d'artistes convidats. "Aquesta exposició serveix per explicar les línies de força de l'art canari dels últims 40 anys", va assenyalar per la seva part Ramón Sales sobre aquesta mostra que es presenta sota l'epígraf de Cap.1. Modernismes postmoderns. "Els que visitin aquesta exposició es van a trobar amb peces abstractes, obres que no es deixen interpretar amb facilitat i amb artistes molt preocupats pel detall", va assenyalar el comissari va reconèixer que els artistes d'aquesta col·lectiva són alguns dels creadors que més exposicions internacionals han fet en aquests últims anys i que cap d'ells té més de 40 anys. Els artistes, units tots ells sota un denominador comú -haver nascut després de la mort de Franco, haver crescut en democràcia en una Canàries autònoma i haver-hi eclosionat com a artistes en un món en crisi- mostren en TEA una sèrie d'obres concebudes específicament concebudes per a aquest espai (site specific). No obstant això, i com a avantsala d'aquests nous projectes -realitzats tots aquest any en curs-, hi ha una sala introductòria amb obra anterior. No obstant això, tots els projectes nous estan en clara continuïtat amb els seus treballs anteriors. La pervivència del modernisme (els seus paradigmes i els seus pressupostos) en una època postmoderna és l'eix central sobre el qual pivota Crisi?, What Crisis ? Es tracta d'una exposició aparentment bastant clàssica, si s'entén per clàssica la caracterització de l'art modern com a art abstracte. Les peces que s'exhibeixen en ella són molt formals i, al mateix temps, molt contingudes. És a dir, que són obres que formalment semblen abstractes però que vistes de més a prop permeten descobrir un contingut conceptual ocult. El 1975 moria Franco. Aquest mateix any Supertramp, el grup de moda, publicava el seu àlbum Crisi?, What Crisis?, la portada mostrava un relaxat banyista enmig d'un paisatge industrial apocalíptic. A partir del 2015, els artistes nascuts després de la dictadura començaran a complir 40 anys, els mateixos que el dictador va ocupar el poder. Hauran deixat de ser artistes emergents sense deixar de ser artistes en emergència. A partir d'aquestes efemèrides es planteja aquest cicle d'exposicions que tractaran d'analitzar les línies de força del treball dels artistes canaris que van néixer en democràcia i van aconseguir la seva maduresa a l'arxipèlag de la crisi. Cal destacar que l'obra d'aquests creadors, que ara es donen cita en Crisi?, What Crisis?, no es pot entendre al marge del modernisme ni de la seva crisi. En aquest primer capítol es poden veure obres que, en contra del que sol ser habitual en l'actualitat, reclamen sense complexos la seva contemplació. Però aquestes formes no són un fi en si mateixes, no són un mer espectacle, sinó que traslladen al visitant cap a continguts complexos però mai per la via més recta. I és que segons detalla Ramon Salas- l'art no parla directament de la realitat, ni tampoc parla només de les formes (l'art), sinó que parla de la realitat a través de les formes. Gehängt (2012) i La demolició (2012), de Ubay Murillo; Assaig VII: la serp, el neó, la pintura i l'antera (2016), d'Alejandro Castañeda; Bad Weather for Mechanical Habits, Good Weather for the Drunk (2016), de Ricardo Trigo; Prelude (2016), Laura González Cabrera; Extended mind (2016), de Lecuona i Hernández; Sota Demanda (2016), de David Ferrer; Seré breu (2012), de Fernando Pérez; Chroma Key (2016), d'Alby Álamo o Declaration à la suite des attaques à Paris. François Hollande 2015 (2016), d'Alejandro Gopar, són algunes de les peces que formen part d'aquesta nova exposició. Cal destacar que el mes de desembre es duran a terme diverses activitats paral·leles a aquesta exposició. La primera d'elles, una xerrada titulada Crisi? What Crisis?, a càrrec de Ramon Salas, tindrà lloc el dia 13, a les 17.30 hores, al Saló d'Actes de TEA. Aquest mateix dia, però a les 18.30 hores se celebrarà una taula de debat, modernismes postmoderns, en la qual participaran Beatriz Lecuona, Óscar Hernández, María Requena, Israel Pérez, Ricardo Trigo, Fernando Pérez, Alejandro Castañeda, Alby Álamo, Alejandro Gopar i David Ferrer. Mentre que el dia 20 de desembre, a les 19.00 hores, tindrà lloc una altra taula de debat, titulada El modernisme zombi, amb la participació de Ramon Sales i Yaiza Hernández.