El mercat de l'art: occidental "versus" oriental

Les subhastes de tardor obren la temporada marcant el termòmetre del sector artístic. A l’Estat espanyol, el mercat de l’art intenta recuperar-se lentament i ens deixa algunes dades significatives obtingudes dels darrers informes que publica ArtPrice, corresponents al primer semestre del 2016. En aquest s’analitzen els deu millors resultats realitzats en subhastes espanyoles. La primera sorpresa és que tots els remats són de subhastes de Madrid i que no n’apareix cap de Barcelona, la qual cosa indica que el mercat de la capital és més atractiu per a col·leccionistes, museus i institucions, ja que hi veuen solidesa i ofertes més suggerents. Ansorena, Goya subhastes, Fernando Durán i Alcalá Subhastes es reparteixen les obres TOP del mercat estatal: Gutiérrez Solana, Sorolla, Anglada Camarasa, Dalí, Braque, Lanceray, Maria Blanchard, Keith Haring o Barceló. La nostra situació, després de la publicació de les vendes del primer semestre del 2016 amb una xifra que s’acosta als 10 milions de dòlars, ens situa en el 24è lloc del rànquing internacional. Si tenim en compte que les vendes assolides abans de la crisi superaven els 57 milions de dòlars anuals (2007), avui aquestes xifres es redueixen a la meitat. En l’àmbit internacional i en contra de totes les previsions, segons l’informe del primer semestre del 2016, la Xina ha augmentat un 18% les seves vendes i s’erigeix com a líder tot desbancant els EUA. Un dels factors que han determinat aquesta situació és la contracció del mercat americà en obres de gamma alta, aquelles amb un valor superior a 10 milions de dòlars. Aquest any s’han presentat menys obres excepcionals d’impressionistes, art modern i de postguerra i contemporani, cosa que ha suposat una falta de resultats espectaculars en les subhastes de Sotheby’s i Christie’s. Per altra banda, la creació de nous museus i centres culturals fa que la indústria cultural sigui un dels motors més actius. Les dades ho demostren: 700 nous museus per any. I tots s’han d’omplir. S’han creat més museus en els darrers 14 anys que durant tot el segle XIX i XX. Tot i que el mercat a la Xina encara està en un procés de reajustament a causa de la disminució de la venda de lots –un 22% i una taxa de no adjudicats del 64%– el seu volum de negoci global ha crescut. Aquest resultat és degut a la importància de la plaça de Hong Kong, que ha demostrat ser molt sòlida amb un creixement del 10% i que manté clarament la vitalitat del mercat xinès. I és que aquesta és immensa i ningú sap de moment fins on pot arribar. Una situació que manté el gegant asiàtic amb un 35,5% de quota de mercat, seguit dels EUA, amb un 26,8%, i del Regne Unit, amb un 21,4%. A continució hi ha França, amb un 4,6%; Alemanya, amb un 1,6%; Itàlia, amb un 1,6%; Suïssa, amb un 1,1%; Àustria, amb un 0.8%; el Japó, amb un 0,7%, i Corea del Sud, amb un 0,7%. La resta, un 5,3%, se la reparteixen la resta de països del món, entre els quals hi ha l’Estat espanyol. La incertesa dels mercats financers i el deteriorament de l’economia mundial donen a l’art, entès com un actiu, una garantia en la qual es poden obtenir rendibilitats d’entre el 10% i el 15% per a obres valorades en més de 100.000 dòlars. El segon semestre aportarà noves conclusions. Quines conseqüències tindrà l’avís del Banc Central Xinès sobre una suposada bombolla immobiliària? S’aconseguiran nous rècords a les subhastes? La City londinenca mantindrà la seva hegemonia en el mercat de l’art després del Brexit? Berlín i París prenen posicions. Sembla que el mercat comença a prendre consciència dels excessos del passat i entra en un camí en què el seny no deixa pas a noves excentricitats. A la imatge, Maria Blanchard. Jeune Mélancolique, 1925. Fernando Durán Subhastes.