"Col·lecció impersonal" a La Xina A.R.T

La Xina A.R.T del carrer Hort de la bomba, 6 de Barcelona presenta Col·lecció impersonal (El basar del xino) amb obres de Benxamín Álvarez, Xesco Mercé i Marc Vilallonga. La mostra es podrà visitar del 17 de desembre del 2016 al 14 de gener del 2017. En un dels primers projectes expositius exteriors d'aquest any (un intercanvi amb la galeria La Grey, de Tarragona), els membres de La Xina A.R.T. van voler fer un experiment col·lectiu, que van presentar amb el títol "Senars i escarsers" i, més o menys, amb el següent text: "Quan un artista prepara una exposició, potser de forma inconscientment inercial, intenta donar al seu conjunt d'obres un sentit global que potser particularment no necessiten. Aquest intent o pretensió unificadora pot rebre diversos noms: estil, veu pròpia, coherència estètica o qualsevol altra parida per l'estil (valgui la redundància). Sempre, però, hi ha una peça, o dues, que irremeiablement s'escapen de la norma imposada. Quadres feréstecs, fotografies travesseres o escultures que no casen ni amb el seu propi motlle. Tota aquesta producció rebel té per al mateix artista una atracció estranya i inquietant. Passa ben al contrari quan l'artista prepara una obra singular per allò que s'ha anomenat tradicionalment "exposició col·lectiva". En aquests casos l'autor sol deixar-se anar una mica més, ja que, més que voler acoblar-se dòcilment al tema global de la mostra o al concepte inintel·ligible amb què el curator de torn ha batejat tot l'invent, el que vol és marcar territori, ser el més diferent possible de la previsible homogeneïtat que l'epígraf corresponent desitja. Si un artista aplega, de forma més o menys casual (car l'atzar, com sabien els surrealistes, és arma poderosa) tots aquests treballs, poden conformar un veritable catàleg de sorpreses i de contradiccions. Pot resultar que tots aquells que creiem llops solitaris s'encadellen com una manada ferotge o, ben al contrari, que aquells que creiem evidències plàstiques de la nostra autoria, no encaixin entre sí ni aplicant la voluble lògica dels somnis." Per alguna estranya raó, moltes d'aquestes peces són les que l'artista s'acaba reservant, més o menys d'amagat, com una garsa o un clochard. Les guarda en un lloc discret o predilecte del seu taller. Les penja a casa seva, si és necessari i ho necessita. En uns temps aspres per la creació i per el tan confús que se n'hi diu "el mercat de l'art", sembla una veritable paradoxa que els artistes, abans de desprendre-se'n, prefereixin conservar algunes de les seves obres, com si patissin d'una peculiar síndrome d'Estocolm amb aquestes creacions. Per celebrar el tradicional Basar del Xino (que ja arriba a la seva dotzena edició), en aquesta època nadalenca de l'hiperconsum i les rebaixes banalitzants dels supermercats i encants artístics, tres components de La Xina A.R.T., Benxamín Álvarez, Xesco Mercé i Marc Vilallonga, ben lluny de voler participar d'aquell afany lucratiu desesperat i caricaturesc, ens volen oferir la seva més ignota, rara i intransferible col·lecció particular. Partint de la idea de "Senars i escarsers", han volgut reprendre la premissa circense del "més difícil encara" i han posat al mateix sac les seves particulars creacions més inclassificables, les seves obres més secretament dilectes. Però les han volgut mesclar entre elles com un còctel bondià, conformant un calidoscopi desproveït de títols (títols de propietat, en definitiva) que convidarà al visitant a un entremaliat joc d'atribucions i desavinences, mentre gaudeix d'aquesta íntima i entròpica "Col·lecció impersonal".