Norberto Gil a la Galeria Estampa

Durant el passat any Norberto Gil ha estat treballant en una sèrie de pintures inspirades en el palau japonès de Katsura, considerat tradicionalment una joia de l'arquitectura tradicional d'aquest país, igual que els jardins que envolten els edificis que componen aquest recinte pertanyent a la família imperial japonesa. És més que probable, o lògic, que els amfitrions de Roland Barthes el portessin a conèixer el que bé podem qualificar com a "realitat del Signe", entenent com a tal una demostració tant cultural com antropològica de l'hàbitat japonès en la versió més genuïna i poderosa. Aquesta última qualificació la contemplem en el seu doble sentit de refinada intel·ligència arquitectònica, d'una banda, i innegable "poder polític", o Celestial, de l'altra, pensant sempre en la genuïna interpretació que al Japó fins a la segona guerra mundial es feia dels atributs divins de l'Emperador.

Aquesta és la sèrie que ara públicament podem contemplar en tant que traducció, ja que la disciplina pictòrica és, en essència, una translació lingüística d'una realitat donada o inventada a una altra que sorgeix il·luminada per desplaçaments conceptuals creats per l'artista. El que sorgeix d'aquesta alquímia és un fet artístic, certament, però també es tracta, com diria l'enyorat Ángel González (potser el teòric que més i millor va estimar la pintura en aquest país durant els últims cinquanta anys), d ' "una resta" de difícil qualificació i de gairebé impossible explicació racional. Aquest lluminós resta es diu Art: el Palau de Katsura, llavors, ja no pertany a la família imperial japonesa sinó a un artista sevillà del segle XXI, i per extensió als espectadors que s'acosten i s'endinsen en aquesta nova realitat transfigurada, o en aquesta transformació duta a terme per l'artista quan decideix mostrar-nos la seva feina.