"El palau dels Artesans" al Museu de Cerdanyola

El Museu de Cerdanyola presenta del 15 de desembre del 2016 al 2 d'abril del 2017, El palau dels Artesans. Els tres plafons de les “Dames de Cerdanyola” van ser realitzats cap al 1910 per a la residència del comerciant i joier Evarist López. Al marge del tríptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestres que configuraven un conjunt excepcional. Els vitralls estan inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català (IGBM 16-0004775/001-003). Instal·lats a l’antic saló de la casa, es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes. El plafó situat en un dels laterals s’ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames dels cignes i les Dames de les tulipes. Al primer les dues figures femenines estan a dalt d’una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac. Icono- gràficament, crida l’atenció la constant presència de flors, que podria tenir una lectura simbòlica, arribant al seu zenit a l’escena del llac on les dames alimenten els cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge que podria tenir lectures literàries que ens remeten a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha i Eugène Grasset. El protagonisme destacat de les joies bé podria ser una referència a l’amo de la casa, propietari de la joieria La Isla de Cuba, a la Plaça Reial de Barcelona. La direcció i concepció original del conjunt correspondria a l’arquitecte Eduard Maria Balcells, autor de la reforma de l’edifici i de qui s’ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l’esbós d’una dama recollint flors que pot recordar l’escena de l’anomenada Dama de la Tulipa. Tot i que l’autoria del disseny definitiu continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants. De fe, alguns versos de la seva obra Crisantemes semblen evocar l’escena: “Al devant meu s’exten un ideal de bellesa plástica; gestos divins de ninfes, notes perdudes de vagues melodíes, murmuris d’aygues que s’escorren á l’ombra, perfums de hidromel y d’ambrosía. Boschs de sicomoro, thuya y llorers-roses, alzines centenaries y cedres llevantins: un cel blau, una mar de perpètua bonansa, una aygua quieta, quieta, ab onades que’s fonen en la platja. Les barques, tot gronxantse, s’adormisquejan, munyochs de flors suran damunt de la ona com escampall de rica colorayna que, al pas dels cisnes, dexant derrera d’ells la estela platejada, se destrían y’s bressan.”