"Sistematúrgia" de Marcel·lí Antúnez. Edicions Polígrafa

L’artista Marcel·lí Antúnez (Moià, 1959), un dels fundadors de la Fura dels Baus i  un dels artistes catalans més reconeguts en l’ús de les tecnologies digitals en l’àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació, repassa tota la seva trajectòria en aquest recull d’accions, dispositius i dibuixos exposats al centre Arts Santa Mònica i posteriorment convertits en volum. Un grafit en forma de serp anomenada Saddi inclou els pensaments d’aquest artista pluridisciplinari que no deixa de sorprendre amb la seva estètica transgressora. Amb el títol Sistematúrgia s’engloba l’univers sencer de més de tres dècades de creativitat internacional. La sistematúrgia és la dramatúrgia dels sistemes computacionals. Amb aquesta metodologia –personal i intransferible– l’autor proposa un procediment híbrid que combina, entre d’altres, elements audiovisuals, interfícies corporals i elements robòtics ja siguin en forma d’objectes teledirigits, de dibuixos preliminars o d’instal·lacions i performances interactives. Marcel·lí Antúnez ha dissenyat una gran família de criatures amb nom propi: el robot Matías, el gos mecanitzat Lopa o el porc senglar Jaba. Sistematúrgia és l’intent utòpic d’organitzar els materials amb els quals treballa l’artista i l’univers que se’n deriva.

Aquest llibre parla de la sistematúrgia a través d’un relat en primera persona, d’un narrador protagonista, des de la gènesi i la forma dels treballs de l’artista de JoAn, l’home de carn (1992) fins a l’exposició de l’any 2004 presentada al centre Arts Santa Mònica. El cor del treball d’Antúnez és l’art d’acció: acció entesa com a interacció amb el públic. Perquè la base de la poètica d’aquest creador de mons és la hibridació de les arts i els llenguatges creatius. Avantguardista, Antúnez dansa entre la fascinació tecnològica i la reflexió ancestral, en un imaginari nodrit per conceptes com ara la vida, la mort, el desig i la pulsió sexual. Antúnez és hipertext, hipermèdia i digital; això defensen els cinc manifestos que ha escrit i que aquest volum reprodueix. Primitiu i contemporani, l’artista dibuixa mapes de cos i de sexe, de budells i de fluids que el remeten a la seva infantesa com a fill de ramaders i carnissers.

L’obra multidisciplinària de Marcel·lí Antúnez es basa en la gestió computacional i les seves possibilitats interactives. Destaca per la seva singularitat però també per una concepció de l’activitat artística com una pràctica que es nodreix de concepte i de matèria. L’art d’acció, per ell, és una manera d’imaginar trames amb els elements que formen la vida per intentar construir-hi alguna cosa diferent i qui sap si millor. Des dels anys vuitanta, el seu treball radica en l’interès per la condició humana: les pors i els desitjos que ens fan contradictoris i contraindicats. La incorporació i perversió d’elements tècnics i científics i la seva interpretació doten la seva obra, des de començaments dels noranta, d’una renovada cosmogonia sobre les emocions, la identitat, l’escatologia. No és necessari ser lleial a una sola disciplina.