De l'Empordà a l'Hermitage

L’Empordà ha estat bressol, refugi i referent d’artistes de procedències i estils ben diversos. Segurament hi ha pocs llocs al món que hagin donat tants pintors, escultors, escriptors i músics com Catalunya i més concretament l’Alt Empordà. Un dels artistes empordanesos més internacionals és, sense cap mena de dubte, Salvador Dalí. Tanmateix, més enllà de la figura de Dalí, són molts els artistes vinculats a l’Empordà que han desenvolupat una obra d’interès i qualitat. Ara, a través de la mostra Surrealisme a Catalunya. Els artistes de l’Empordà i Salvador Dalí, es podran contemplar i comprendre millor els orígens però també l’empremta del geni empordanès a la seva terra. I és que, tal com expliquen els seus comissaris, Alícia Viñas i Iuri Savéliev, aquesta exposició no només parla de Dalí i el surrealisme. Aquesta mostra va més enllà. Vol ser un reflex del caràcter d’un país, d’un territori i d’un paisatge. Arran de l’exposició Joan Massanet o el espectro de las cosas, celebrada el 2005 al Museu Reina Sofia de Madrid, Iuri Savéliev es posà en contacte amb Viñas. Havien quedat meravellats davant l’obra de Massanet. Després, en conèixer la riquesa artística i cultural de l’Empordà, quedaren perplexos. En volien saber més. Així naixia aquesta exposició que es va inaugurar el dia 28 d’octubre al Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg i que es podrà veure fins al 5 de febrer del 2017. És el resultat de set anys de recerca. Fruit d’aquest procés és el conjunt mostrat ara a Rússia. Tres àmbits expliquen de manera clara l’ambient artístic empordanès precedent, coetani i posterior a Salvador Dalí. Així doncs, el primer àmbit està dedicat als artistes empordanesos de finals del segle XIX i principis del XX. Tots ells formen el teixit artístic i cultural que amb el temps serà terra abonada per al jove Dalí i per als artistes de les generacions futures. Bona prova de la influència i el mestratge d’artistes d’aquesta generació és la figura d’Eliseu Meifrén, que començava a pintar per aquelles dates algunes vistes de Cadaqués que Dalí provaria de copiar i interpretar durant la seva etapa de formació. També hi podem trobar obres d’Antoni Pichot Gironès, Josep Bonaterra, Marià Llavanera i d’altres artistes que exposaven a Figueres durant aquella època i amb l’obra dels quals Dalí hauria pogut tenir contacte. Completen aquest primer àmbit algunes obres de Caterina Albert, Víctor Català, i dels escultors Frederic Marès i Carles Ridaura. El segon àmbit aborda la importància de l’antic Col·legi d’Humanitats de Figueres, fundat el 1839 i precedent important que propicià l’auge cultural de la ciutat de Figueres i l’Empordà. En aquest espai és clau la figura de Joan Núñez, catedràtic format a París i Roma, que s’establí a la ciutat i trobà en aquest institut l’ambient idoni per formar-hi una escola d’art. Núñez influí en nombrosos artistes més enllà de Dalí, com per exemple Bech de Careda, Ramon Reig, Marià Baig, o els escultors, més joves, Llorenç Cairó o Anton Casamor. Núñez fou per a tots ells un mestre de la tècnica que els formà en l’acadèmia. La seva pintura perfeccionista i realista deixà empremta en l’obra primerenca –tant minuciosa– de Salvador Dalí. Conclou el conjunt un darrer àmbit dedicat al surrealisme a l’Alt Empordà. Santos Torroella repetia, en parlar del surrealisme a Espanya, que parlar del surrealisme espanyol és parlar del surrealisme català i, més concretament, del surrealisme empordanès. Certament, l’ombra del surrealisme és allargada. Des d’Àngel Planells, passant per Joan Massanet i òbviament Dalí, fins a arribar als més joves Evarist Vallès, Ángeles Santos i Jaume Turró. Malgrat que molts d’ells no s’han mantingut en el surrealisme durant tota la seva trajectòria s’han vist influenciats d’una manera o altra pel surrealisme en alguna etapa de la seva obra. Tot aquest darrer apartat el podrem veure posteriorment, a partir del mes de maig del 2017, al Museu del Tabac de la Fundació Reig. Aquesta exposició demostra que les grans figures de l’art no apareixen del no-res. Cal un substrat previ que propiciï la formació d’una gran figura artística. Un substrat que cal conèixer i estudiar per comprendre millor l’origen i el sentit d’una obra. Salvador Dalí no hauria estat Salvador Dalí sense el mestratge de Núñez, el referent de Pichot o Meifrén i, sobretot, sense el paisatge empordanès. D’això Dalí n’era conscient i, no en va, quan se celebrà l’exposició homenatge organitzada pel Centre Pompidou, hi anà acompanyat d’alguns dels artistes esmentats i presents en aquesta mostra. Ara, gràcies a la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Art de Girona, el Museu de l’Empordà, l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, en sintonia amb el Museu de l’Hermitage, l’Empordà travessa fronteres i s’explica al món. N’és una bona prova l’extens catàleg editat per a l’ocasió amb textos dels comissaris i altres col·laboradors, que aprofundeixen i expliquen a bastament els orígens i la incidència de l’Empordà en el nostre art i la nostra història. A la imatge, Joan Massanet Juli. Tardor (1931-32). Col·lecció particular.