La família de Carles Rahola dóna el mobles i documents a l'Ajuntament

Després de la mort de Carles Rahola, el despatx i la biblioteca que tenia al domicili familiar de la ronda de Ferran Puig foren mantinguts intactes per part de la família. A partir de l’any 1996 les seves filles Carolina i Maria Rahola i Auguet, conscients del valor de la figura del seu pare, van fer donació a l’Ajuntament de Girona, amb destinació a l’Arxiu Municipal de Girona, de bona part dels llibres i documents produïts i aplegats per ell. Aquesta donació s’ha completat aquest any 2016 amb la cessió feta pels seus néts de la documentació i el mobiliari que restava al despatx. Concretament, la donació ha estat feta per Emili, Maria Rosa i Francesca Rosa i Rahola, nét i nétes de l’intel·lectual gironí. La documentació del despatx s’incorpora d’aquesta manera al fons documental de Carles Rahola que ja es conserva a l’Arxiu Municipal de Girona, mentre que el mobiliari serà exposat al Museu d’Història de Girona. La cessió del despatx de Carles Rahola permet mostrar al públic un espai emblemàtic, tant físic com conceptual; un lloc que va ser testimoni del treball i esforç intel·lectual, que va embolcallar el que escrivia i pensava Rahola. Gràcies a aquesta donació, tothom qui ho vulgui pot admirar des d’ara la taula on va escriure, les prestatgeries amb els llibres que l’acompanyaven i els tinters i les plomes d’on sorgiren les seves paraules. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, presidirà l’acte institucional de donació, que es farà avui a les 19 h al Museu d’Història de Girona. A l’acte hi assistiran també el cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament, Joan Boadas; la directora del Museu d’Història de Girona i del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas, i els néts de Carles Rahola, Emili, Ma Rosa i Francesca Ros i Rahola. Carles Rahola Llorens (1881-1939) Carles Rahola Llorens va néixer a Cadaqués l’any 1881. Ja de petit s’instal·là a Girona i l’any 1900 inicià la seva carrera com a escriptor i periodista col·laborant a El Autonomista, diari que dirigia el seu germà Darius. Després va participar en moltes  altres revistes i diaris catalans; també publicà diverses obres biogràfi­ques, col·laborà en enciclopèdies i fou autor de diversos estudis històrics, especialment sobre Girona. La seva àmplia producció bibliogrà­fica i periodística té una clara orientació divulgativa. Paral·lelament, va desenvolupar una intensa activitat cultural, canalitzada en bona part des de l’Ateneu de Girona, fundat el 1922 i que ell mateix presidí. No va militar mai en cap partit, però políticament s’identificava amb les idees republicanes, d’esquerres i catalanistes. Poc després de l’entrada de les tropes feixistes del dictador Franco a Girona, fou detingut, condemnat a mort per un tribunal militar i afusellat el 15 de març de 1939 al cementiri de Girona.