El MACBA exposa "Miralda. "Madeiusa"

“Estem arribant a una situació en què l’acte de creació és una conquesta col·lectiva, que portarà el nom d’algú, però en el qual trobem cada vegada amb més freqüència la participació dels altres. [...] Crec que hem de ser molt modestos,  perquè és bastant difícil determinar què hem realitzat amb les nostres forces  i quina ha estat la contribució dels altres.” Ryszard Kapuscinski Sovint em pregunto si l’art occidental d’avui manté les particularitats culturals de tots i cadascun dels països que l’integren o si, pel contrari, les pràctiques artístiques contemporànies s’han unificat amb el desig d’establir una gran xarxa de coneixement, a través de la qual s’interrelacionen els artistes, els creadors i la societat. En aquest sentit, l’anàlisi cultural i geopolítica dels diferents contextos ens introdueix en el treball d’un seguit d’autors que reflexionen entorn del caràcter transnacional dels seus treballs. L’art i la cultura sostenen el seu valor creatiu –principalment i prenent com a punt de partida el fet que la cultura, en tant que dinàmica, integra els mestissatges artístics i dota l’obra d’emocions estètiques i ètiques–. I és justament aquest desig d’interrelació entre cultures, entre formes de pensament, l’essència del corpus creatiu de l’obra d’Antoni Miralda. Després d’una llarga estada a París –a l’inici de la dècada dels 60 i al principi de la dels 70–, on destacaria com a pioner en l’elaboració de projectes i rituals col·lectius, sovint relacionats amb el menjar i la seva simbologia, Miralda s’instal·la a Nova York per treballar entorn del terreny disseminat de la cultura popular. Establir un lloc comú, de reflexió i d’intercanvi, un espai on la comunicació irradiï en múltiples direccions i que permeti la implicació de la ciutadania, una àgora contemporània, en definitiva, que donà veu als diferents segments de la població i que contribuí en la construcció de la memòria col·lectiva. Les cerimònies rituals, que es desenvolupen entorn de diverses temàtiques, com ara el menjar –constant en la seva trajectòria per la seva condició d’element essencial de cohesió comunitària–, els costums o els rituals inherents a cada cultura;  les processons, accions on participa la ciutadania i que impliquen, per la seva complexitat, la vinculació de diferents agents, o els banquets, autèntics intercanvis culturals i culinaris que desplacen les fronteres entre l’espai públic i el privat, són els llenguatges emprats. En aquest sentit, la mostra que es pot veure al Macba fins al 9 d’abril del 2017, Antoni Miralda, Madeinusa, a cura de Vicenç Todolí, en estreta col·laboració amb l’artista i el seu arxiu, documenta per primera vegada el període americà comprès entre mitjan anys 70 i final dels 90. Instal·lacions reconstruïdes, esbossos, enregistraments visuals, escultures i documentació que permeten penetrar en l’univers d’un autor que ha traspassat els convencionalismes estètics per fer de l’art la seva vida i permetre que aquesta esdevingui una obra d’art vital, nòmada, mòbil... A la imatge, Miralda. Honeymoon (Wedding Ceremony). 1986-1992. © fotogràfic: J. Ollé.