El diàleg entre Rodin i Giacometti

L’exposició Rodin-Giacometti a la Fundació Mapfre tracta d'explorar per primera vegada a Espanya tant els paral·lelismes com les disparitats entre l'obra dels dos artistes, generant així un diàleg que ens mostra les connexions dels seus respectius treballs.

Rodin-Giacometti mostra algunes de les preocupacions que els dos artistes van tenir en comú durant els seus processos creatius, com van ser la importància de la modelització i la matèria, el treball en sèrie o el qüestionament constant del pedestal.

Les més de 200 peces que formen l'exposició mostren com els dos creadors van trobar, en les seves respectives èpoques, modes de aproximar-se a la figura de manera totalment nova, alhora que arrelada en el seu temps: en Rodin el món anterior a la Gran Guerra; en Giacometti, l'immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial.

Els Burgesos de Calais, una de les obres més importants de l'mestre francès, obre el recorregut expositiu. En aquesta peça Rodin va treballar cadascuna de les figures com si fossin independents entre si, generant així una experiència amb l'espectador, que podia recórrer l'obra i barrejar-se amb les figures lliurement. A finals de la dècada dels quaranta, Giacometti, prenent-li el relleu, es va interessar pels grups escultòrics. Peces com El clar parlen de l'interès de l'artista al llarg de tota la seva trajectòria per comprendre la paradoxa que suposa la solitud de l'individu, encara que es trobi entre la multitud.