L’exposició La mirada moderna serà l’última mostra prevista a Barcelona dins de la commemoració de l’Any Ramon Casas. Es podrà veure a la galeria Gothsland, del 2 de novembre al 5 de gener del 2017.
Ramon Casas és sinònim de modernitat, llibertat i desig permanent de revolta estètica. L’artista, un dels màxims exponents del modernisme català vinculat a l’impressionisme és, també, el pioner del cartell a Catalunya. Coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement l’any 1866, el Museu del Modernisme va organitzar la mostra Ramon Casas. La vida moderna, una ambiciosa retrospectiva que pretenia retre homenatge a una figura artística i, sobretot, a la seva facilitat per al dibuix, talent que el va convertir en el retratista insubstituïble de finals del segle XIX i les primeres dècades del XX. Casas fou dibuixant, cartellista, retratista i intèrpret dels canvis d’un país sotragat per les grans transformacions socials del segle XX. Amb una estètica inoculada des de París, Ramon Casas és, segons Vinyet Panyella (comissària de l’Any Casas), un ventall artístic ampli. La curiositat i les ganes d’aprendre no se li acabaven mai: des dels retrats col·lectius de la Barcelona festiva fins als de la combativa. Des de la bellesa de la dona fins al món del cartellisme. És explorant, arriscant, com va trobar la seva manera de fer i de dir. L’obra de Casas supera el miler d’olis i un nombre encara més elevat de dibuixos.
La mostra La mirada moderna de la galeria Gothsland inclou quatre blocs temàtics que ressegueixen el rumb de Ramon Casas: Retrats d’allò íntim i allò públic, Imatges fin-de-siècle d’un ideal femení, Roda el món i torna al Born i Pèl & Ploma. Influenciat pels seus coetanis del postimpressionisme francès, sobretot per la composició senzilla i els contrastos cromàtics de Tolousse-Lautrec, i retratista colossal on n’hi hagi, Casas va pintar un nombre notable de personalitats del seu àmbit familiar, amistós i amorós, però també va voler penetrar en la psicologia de personatges il·lustres de l’ambient polític i cultural del seu temps (Utrillo, Anders Zorn, William Degouve de Nuncques). Una de les branques de la modernitat de Casas radica en el trencament del prototipus de la dona en el seu rol antic de temptadora, descarada, de vida lleugera i funcionalitat sexual. La seva és una dona moderna, lliure, urbana, independent, elegant i melancòlica. Observador de l’hiperpresent, Casas reflecteix l’aire de transformació que vivia el món, l’acceleració, l’alteritat. Com a retratista, beu de Velázquez, la seva principal influència. El va estudiar primer a París i després a El Prado. Sobretot en va adaptar el famós tema de les chulas i les manolas, que, tot i que van ser el reflex d’una societat tradicional, també van constituir un testimoni de la seva evolució i ànsia de modernitat. Capaç de posar al dia el llenguatge incipient del cartellisme, Casas, membre de l’anomenada bohèmia daurada juntament amb Santiago Rusiñol, va començar a publicar, l’any 1898, la revista d’art Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pèl & Ploma i que posteriorment va ser substituïda per Forma. La premsa va servir-li, a Casas, per assolir un rodatge inigualable en el seu vessant de dibuixant, però també per compaginar-ho amb el cartellisme. Una de les nostres millors joies.
A la imatge, Ramon Casas. Al claustre (detall). Cap al 1915. Oli sobre tela. 130x98 cm. Galeria Gothsland.