El Palau Robert recorda el mecenatge i l'activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que s'ha presentat el dia 19 de desembre en un acte presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont; acompanyat per director general de Difusió, Ignasi Genovés i els comissaris de la mostra, Laura Cendrós i Genís Sinca. La mostra es podrà visitar del 20 de desembre al 30 d'abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert. Es prepara pel 23 de gener l'edició d'una biografia de J.B. Cendrós. El president de la Generalitat va significar en el seu parlament la tasca de mecenas portada a terme per Cendrós, "un mecenes que s'implicava de forma evident en els projectes; una persona que jo qualificaria d'home d'estat i que va posar, en una època difícil, per davant la defensa del país i de la llengua". L'exposició l'organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l'Obra Social "la Caixa", Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el diari Ara com a MediaPartner.
L'exposició és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l'industrial que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina amb l’aftershave Floïd sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya. J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d'Òmnium Cultural (1961), va ser l'ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L'exposició se centra en un seguit d'accions, algunes summament vistoses en la difícil conjuntura de la dictadura franquista.
El relat expositiu s’estructura en sis àmbits temàtics: La revolució del Floïd, A Tot Vent, 007 Llicència per editar, Un país normal, Honora els poetes i D’ofici: mecenes.
A la imatge, Joan B. Cendrós rebent a l'aeroport de Barcelona Josep Carner l'any 1970.