Marilyn Boror o la recerca de la identitat

Marilyn Boror és part de la comunitat kakchikel descendent de la civilització maia. Avui en dia, aquesta comunitat reflecteix aquesta fusió entre la influència maia i espanyola, en virtut de la conquesta espanyola al segle XVI. La qüestió de la identitat és un dels temes centrals que es poden trobar a la majoria dels treballs dels joves artistes de la postguerra, Marilyn Boror no és una excepció. El treball de Marilyn fa una revisió dels marcadors d'identitat de la cultura indígena. Ella fa coexistir dues realitats mantenint així una relació amb la idea de la tradició política, social i cultural. A través d'una llarga investigació i observació, Marilyn aborda temes com l'assimilació, la integració, la memòria. Les obres d'aquesta jove artista són simples, minimalistes i íntimes sobretot perquè es tracta d'una recerca personal sobre la seva identitat. De fet, ella tracta d'identificar-se entre aquestes dues cultures, aquests dos mons. Ella després de moltes investigacions, pot descriure com una "indígena ladinizada", una persona la llengua materna és l'espanyol però practicant la cultura hispànica. En un primer treball titulat "Territoris", parla d'aquestes comunitats imaginàries. Els mapes inventats es converteixen en un material complex prenent en alguns d'ells la forma d'un rostre, evocant un atles imaginari amb les seves fronteres físiques, polítiques, socials, psicològics i culturals. Ells són l'expressió d'un poder fabricat. És una crítica de la representació espacial i temporal. El treball de Marilyn també se centra en l'estudi de les paraules en idiomes indígenes de Centre Amèrica. Revela la poètica del Kaqtxikel impregnat de signes estranys i paraules misterioses fent entendre la seva cosmovisió, la seva forma de veure i pensar el temps i l'espai. Aquest és el cas de la seva obra titulada "Kakchikel-slash-kaxlan" o de la sèrie "Per no oblidar els seus noms", En aquests treballs, Marilyn qüestiona la forma arquitectònica de les paraules, la relació entre la paraula i la imatge oculta posant cara a cara l'idioma indígena i l'espanyol. En les seves diverses obres, la paraula permet veure la transformació de la història i la cultura. Les obres destaquen la hibridesa en la qual viu certs guatemalencs com il·lustra el seu treball anomenat "Blanquejar la raça" simbolitzant la trajectòria social de les comunitats discriminades en el qual l'espectador és un interlocutor privilegiat. Definitivament, Marilyn canalitza la història personal d'una dona jove buscant en definir qui és, tant com els desafiaments d'aquesta generació volent ser part d'aquest món amb les seves particularitats. "Els joves passen molt de temps per donar forma a la seva identitat, a construir la seva imatge i pensar en com volen ser percebuts per altres." Segons les paraules de David Fincher.