Plàstic Murs presenta "Shapes and forms" de 1010, CT, Nawer, Nelio i SatOne

Plàstic Murs del carrer Dénia, 45 de València presenta Shapes and forms" de 1010, CT, Nawer, Nelio i SatOne del 16 de desembre al 21 de gener del 2017. Juan Bautista Peiró, comissari i crític d'art escriu que "Molt ha evolucionat el fenomen dels vuitanta del grafitti d'arrels Hip-Hop, alhora que ha anat adoptant noves denominacions i natures menys vandàliques i de carrer. Des de llavors, el món de les galeries no ha deixat de fer cables i alçar ponts per intentar integrar aspectes sens dubte valuosos i interessants. No obstant això, no és sinó fins a dates recents quan estem veient superat l'enorme recel que els artistes urbans han sentit cap al mercat de l'art i escurçant la distància que han estat guardant. Afortunadament, la convivència està demostrant que les incompatibilitats no són ni de bon tros genètiques, sinó més aviat culturals. La segona excepció té a veure amb la minoritària presència de l'abstracció en l'art urbà. Els seus orígens derivats de la signatura i el poder iconogràfic de determinats tipus d'imatges, han deixat un paper molt secundari a les manifestacions abstractes ... però també això està canviant a velocitat de vertigen. Sota el doble joc de Shapes & Forms, ens trobem amb obres de cinc artistes àmpliament coneguts en el panorama internacional. Tots han sabut compaginar diferents facetes de la seva activitat artística amb una naturalitat que seria inimaginable fa un parell de dècades. Si més evidents són les referències figuratives, més clares i profundes han de ser les motivacions i les arrels que animen i vivifiquen les seves respectives poètiques. Nawer construeix uns espais expansius que com petites galàxies semblen estendre des del seu centre fins a superar els marges perimetrals del suport. Formes geomètriques i línies dures conviuen amb uns contrapunts evanescents i una mica gestuals. SatOne desplega una activitat que es podria qualificar de barroca. Amb una acurada posada en escena en la qual domina una paleta neta, de formes bigarrades que generen ritmes sinuosos i dinàmics la força no pot tancar-se en els límits ortogonals de l'obra. Nelio realitza una proposta que conjuga l'acció inherent al procés de pintar amb una geometria sintètica -de vegades orgànica- que sol dialogar amb el fons, especialment quan el suport és un mur abandonat, mentre que en les seves pintures tendeix a una ordenació quasi alfabètica. 1010 juga a la repetició creixent o decreixent d'una forma tancada marcadament lobular que sotmet a variacions cromàtiques que finalitzen o comencen en un negre absolut que tot ho absorbeix, que tot ho conté i, per tant, tot pot sorgir d'ell. Finalment, CT, el seu treball, és alhora el més estrictament geomètric i el que entronca de manera més directa amb la tradició del nom. Tot i que en el seu cas, força el joc de variacions i fragmentacions de les seves inicials de referència a extrems i resultats tan independents com a autònoms. Dues lletres, dues tintes"