La qualitat ecològica i mediambiental del litoral submarí de Castell-Platja d’Aro és, en general, alta i està en bones condicions per poder mantenir i conservar els seus actius i valors naturals. Aquesta és la conclusió general de l’estudi cartogràfic i bionòmic (relacions dels organismes amb el medi que els envolta) de les àrees submarines d’interès ecològic del municipi desenvolupat en el marc del Projecte Silmar, impulsat per la Fundació Mar a la costa de catalana des de 2009, i que té l’objectiu d'avaluar la qualitat de l’ecosistema marí costaner de manera permanent i participativa a escala local en el marc del concepte de Custòdia Marina.
L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro participa en el finançant de l’estació Silmar instal·lada l’any 2013 al litoral nord del municipi, i va sol·licitar la cartografia bionòmica del fons marí (ubicació i estat de qualitat). A partir del seu coneixement pretén millorar l’estratègia de conservació perdurable i de futur, integrant-hi aquelles espècies i hàbitats inclosos en les diferents Directives Europees -entre d’altres convenis internacionals- i fer-ne divulgació. Tenir coneixement de la ubicació real dels ecosistemes d’alt interès ecològic ha de permetre fer plans d’usos del medi marí integrant-hi criteris de gestió òptims i sostenibles que garanteixin de manera perdurable la millora i conservació dels seus ecosistemes.
L’estudi ha determinar 17 comunitats biològiques, i d’aquestes n’hi ha set que integren espècies protegides o d’interès en conservació: orella d’elefant, esponja arborescent, madrèpora mediterrània, eriçó de mar, cigala de mar, cigala nana, llagosta, peix pipa, cavallet de mar, nero, prats de posidònia oceànica i de praderies de cymodocea nodosa. La presència d’hàbitats d’interès comunitari (HIC) implica a les administracions públiques competents en la seva gestió efectiva garantir-ne la seva conservació de manera perdurable en el marc de les Directives Europees de conservació d’hàbitats i espècies. Segons el mateix estudi l’alta qualitat del litoral submarí del municipi es podrà mantenir sempre que l’impacte humà a escala local i regional es mantingui dins dels límits òptims i amb tendència a la baixa. Alhora els impactes d’àmbit general a gran escala -canvi climàtic, introducció d’espècies foranies, contaminació del mar o la sobrepesca-, per la seva magnitud, poden afectar també negativament a aquests ecosistemes i fer-los més vulnerables a la degradació amb efectes irreversibles per alguns hàbitats i les seves espècies.
Els treballs s’ha desenvolupat de febrer i novembre de 2016 en tres fases. La primera es va centrar en realitzar els treballs de mar mitjançant la utilització d’un sonar d’escombratge lateral -mitjançant la generació d’ones transmeses i rebudes dins d’un feix acústic ben definit- per obtenir una capa del relleu orogràfic del fons marí i imatges de cobertura d’algunes comunitats. En la segona es va treballar la informació digital obtinguda amb els equips de sondeig per crear les corbes de nivell inicials per generar els mapes de fons de les diferents zones mostrejades del litoral de Castell-Platja d’Aro. En una tercera es van fer inspeccions visuals, mitjançant escafandre autònom, per ratificar que la cartografia elaborada informàticament coincidia amb la realitat del fons, i així corregir possibles errors, ajustar coordenades de posicionament geogràfic per, finalment, obtenir la cartografia bionòmica en detall de les diferents comunitats presents i de la seva distribució espacial i extensió.