Tipografia Fontserè: lliure i anàrquica

El procés creatiu de la lletra, la tipografia Fontserè, es recolza en la faceta de dissenyador i cartellista de Carles Fontserè, sobretot de la seva etapa com a dibuixant del Sindicat de Dibuixants, durant la Guerra Civil espanyola. Un Fontserè jove, que amb 20 anys, quan comença la Guerra Civil, entra a formar part d’aquest sindicat i pinta el seu primer cartell, una etapa en què s’organitza el taller col·lectiu de propaganda. Una gran part de les lletres que hem dissenyat es basen en dos cartells realitzats l’any 1936, el de Llibertat!, per encàrrec de la FAI i imprès a la impremta Boix de Barcelona (140x100 cm, 4 tintes), i el de Socialismo!, per encàrrec del POUM i imprès a Atlàntida Arts Gràfiques (70x100 cm, 3 tintes). Es tracta de dos cartells en què la tipografia que l’artista dibuixa és contundent, i defineix les formes i els estils que a partir d’aquell moment, i d’aquests dos cartells, utilitzarà el Fontserè cartellista. Els cartells d’aquesta etapa tenen una clara influència de l’estil Bauhaus. Només cal veure la forma dinàmica i estirada de la S a la paraula socialismo, o la forma de la E, al cartell Llibertat!, com si els tres pals horitzontals que la formen notessin un fre, per deixar pas a una R lliure sense acabar de tancar. Com explica l’autor de la tipografia, Jep Vilaplana, de l’estudi Iglésies Associats, “als cartells apareixen missatges concrets i sintètics, en to imperatiu, i desprenen la força que necessitem per poder transmetre-ho a la tipografia i, en conseqüència, al logotip del centenari”. Mentre treballàvem el projecte, l’aire de llibertat de Fontserè ens ha portat a crear una tipografia viva, diferent i anàrquica, però que en el seu conjunt i en les seves formes la fa coherent i la integra al conjunt de tipografies sans-serif que existeixen. Una de les més representatives és l’Helvètica (1957), del dissenyador Max Miedinger, o la Futura, de Paul Renner (1927). La tipografia Fontserè és una lletra recomanable per a mides grans, titulars, sumaris, intertítols...  Si es vol es pot fer servir l’interlletratge i interlineat automàtic que li hem donat; de totes maneres, recomanem als editors i dissenyadors que, igualment com farien en les seves edicions, ajustin l’interlletratge i l’interlineat, segons els seus objectius visuals, ajustant la seqüència de les lletres. La tipografia Fontserè és de pal sec, racionalista i modernista, amb grans reminiscències de l’escola alemanya Bauhaus i no tant del constructivisme soviètic dels anys 20 com podria semblar. Està fonamentada en formes geomètriques rectes, rodones, i acabats triangulars, en aquest cas. Per la seva forma, és condensada, amb una verticalitat accentuada i de format cursiu, cosa que fa que tingui una personalitat i un dinamisme manifestats. (*) Comunicador Membre del comitè impulsor per a la celebració del centenari del naixement de Carles Fontserè A la imatge, Jep Vilaplana. De l’Estudi Iglésies, autor de la tipografia.