Tatiana Blanqué, l'art i la natura a Alba Cabrera Art Contemporani

Alba Cabrera Art Contemporani, Carrer de Joaquín Costa 4 de València, presenta la nova mostra individual de Tatiana Blanqué a partir del 6 de febrer de 2020. Tatiana Blanqué, jove artista catalana, ens proposa amb Els arbres ploren, daurat, un treball en què expressa amb coherència les seves emocions i sentiments, una plataforma des d'on dialogar sobre la consciència actual. Amb la profunda convicció que l'art i la natura estan units per llaços indestructibles; la seva filosofia de treball ret homenatge a la importància de la senzillesa, l'orgànic, el natural i sobretot que és autèntic. Els seus treballs han estat exposats en grans ciutats com Roma, Nova York, Amsterdam, París, a més de Madrid, Barcelona, ​​Girona, Pamplona, ​​Bilbao, Lleida; i actualment València. "Són llàgrimes el que ploren els arbres quan s'adonen del que està passant? Xisclen, lagrimean en les seves diferents estacions, no poden controlar els sentiments, no volen perdre l'esperança, sempre busquen una sortida. ¿Que està passant, que estem fent? Representacions simbòliques de línia i taques de contundència poètica. Esquitxades que es converteixen en gotes plenes d'un valor semàntic en si mateix i que convenientment dibuixades i combinades es transformen en una definició gràficament visual del que es vol expressar: atenció. Textures orgàniques en la seva màxima expressió. Una explosió de voluntat reivindicativa i manifestada, que es topa amb la dura realitat d'una grafia controlada, guiada i desitjada. La natura es trenca! Els arbres com a nexe entre aquest, el nostre món terrenal, on el poc respecte per la natura és evident i l'espiritual, on la llum, el color, la llibertat, l'esperança, ens guien cap a unes escenografies a mida, on poder perdre en un submón paralelo.Una necessitat, una opció de poder amagar-se, un somiar despert on el seny ens guiï cap a un món millor. Un cortinatge de llàgrimes i branques, que només deixen entreveure, el que un vol. Un filtre on la taca dóna pas a les formes naturals, convertint la improvisació en intenció. El color pren el protagonisme, el daurat serà l'encarregat a remarcar la importància del que s'està parlant, és la sang de l'esperança, és la força de el sol, en definitiva el poder de la natura". A la imatge, obra de Tatiana Blanqué.