Amb la seva pròpia veu

“En lloc d’una hermenèutica, necessitem una eròtica de l’art.” Així concloïa Susan Sontag el seu assaig Contra la interpretació (1964), en el qual al·ludia a la necessitat que tot comentari sobre art pugui fer les obres –i, per analogia, la nostra experiència personal– més reals. Una bona manera d’aconseguir-ho és escoltar la pròpia veu dels artistes explicant les seves motivacions, els seus interessos, referents o els processos que els han portat fins a aquesta idea o aquest projecte concrets. L’entrevista és un bon format per accedir a aquest relat personal dels artistes, i Hans-Ulrich Obrist és un bon representant de l’art de la conversa, ja que n’ha fet centenars, de caràcter transdisciplinari i transgeneracional, que s’han convertit en llibres, s’han mantingut en enregistraments orals o bé registres videogràfics, que ens acosten als pensaments d’artistes, cineastes, escriptors o arquitectes, entre d’altres, que relaten d’una manera ben propera el que ha estat important per a ells i el que no, qui els va inspirar en els seus començaments i com desenvolupen la seva feina. Per les seves llibretes, gravadores o vídeos han passat perfils tan variats com ara els de Björk, Miranda July, Matthew Barney, Alejandro Jodorowsky, Fischli & Weiss, Merce Cunningham, Richard Hamilton, Doris Lessing, Michel Houellebec, Rem Koolhaas o Zaha Hadid, entre molts d’altres. Una imatge que resumeix molt bé l’esperit d’aquestes entrevistes d’Obrist és el vídeo en què el duo, Gilbert i George, vestits amb el seu tradicional estil clàssic, van obrint diversos armaris del seu estudi a Londres i, amb molt de compte i afecte, van mostrant petites maquetes que reprodueixen la distribució de les seves obres en els diferents espais expositius en els quals han mostrat els seus treballs mentre comparteixen anècdotes i vivències. Els vídeos i documentals sobre artistes són una altra bona manera d’apropar-nos al seu treball i pensament. En aquest sentit, destaca Filaf, un festival dedicat al film i al llibre d’artista que se celebra des de fa sis anys a Perpinyà. En l’edició d’aquest any es van poder descobrir algunes meravelles, com ara Malpartida Fluxus Village, de Maria Pérez, un recorregut pel present i el passat, en companyia de diversos testimonis, per l’experiència del museu fundat per Wolf Vostell a Càceres; Troublemakers, the history of land art, de James Crump i Ronnie Sassoon, naturalment explicada per alguns dels seus principals protagonistes, o Eva Hesse, de Marcie Begleiter, que s’acosta a l’artista ja morta a partir dels seus diaris íntims. Precisament, la veu més íntima i personal apareix en clau literària en Germà de gel, de l’artista Alicia Kopf, en què la investigació sobre els exploradors i les expedicions polars configura un excepcional relat que està en la base de la investigació artística de Kopf i que, al mateix temps, constitueix la base d’una història sobre el seu lloc al món, en el si de la seva família, de l’art i de la societat. A la imatge, Alicia Kopf. More, More, More, 2014. Cortesia de l’artista.