El Museu Gas Natural Fenosa (MAC) exposa l'obra de Rubén Ramos Balsa

El Museu d'Art Contemporani Gas Natural Fenosa (MAC) de La Corunya ha inaugurat l'exposició El doble de la meitat de Rubén Ramos Balsa (Santiago de Compostel·la, 1978). Aquest projecte expositiu suposa la primera presentació àmplia del seu treball a Espanya i mostra com el mateix avanç de la tecnologia i la recerca de noves formes de presentar les obres fan que cadascuna de les peces es trobi en una constant evolució. Així, l'artista tanca un temps de treball i presenta el seu primer projecte d'envergadura en una institució museística, a més d'oferir una visió retrospectiva del seu treball des dels seus inicis fins a l'actualitat. La mostra reuneix un total de 60 obres, que constaten moments irrepetibles i detinguts que poden ser llegits com senzills exercicis de física o mecànica que qüestionen la percepció de l'espai visual. Entre fotografies, vídeos, escultures i instal·lacions trobem cinc grans obres que l'artista gallec ha modificat i adaptat específicament per a les sales del MAC, com La classe mar, Peus de plom, On the Edge of Water o Bufar. L'exposició, que estarà oberta al públic fins al proper 30 d'abril de 2017, està comissariada per Juan de Nieves (La Corunya, 1964). Rubén Ramos Balsa, format a la Facultat de Belles Arts de Pontevedra, viu i treballa entre Galícia i Singapur. Després de la seva participació en el Pavelló d'Espanya a la Biennal de Venècia l'any 2007, la seva obra va reclamar l'atenció internacional. Al llarg de la seva trajectòria, ha exposat individualment a la galeria Fúcares de Madrid, Loop, 04 Barcelona, ​​Galeria Mario Sequeira de Portugal, Artificialimage Show de Berlín 2003, Kuopio Academy of Design and Crafts a Finlàndia i ha participat en importants exposicions col·lectives com la Biennal de Singapur, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el MARC de Vigo o el festival de fotografia PhotoEspaña. El doble de la meitat L'organització i el disseny de l'exhibició no s'até a criteris formals ni cronològics, sinó que més aviat respon al trasllat d'una forma de pensament que és, en definitiva, la que regeix la manera en la qual Ramos Bassa crea les seves peces, les interrelaciona i les modifica. Així, el conjunt d'obres es concep com un laboratori obert o un diagrama d'espais i vectors que circulen i s'alimenten entre si. La naturalesa de cada obra, amb independència del seu format, s'obre a una interpretació ampliada de manera que, per exemple, la fotografia pot remetre a una pràctica performativa o l'escultura a un exercici científic, i així successivament. Aquest aspecte, relativitza i qüestiona l'estatus tancat de les peces que per contra es defineixen més aviat com estructures obertes o assajos susceptibles a noves relacions "familiars". El caràcter retrospectiu de l'exposició no es refereix tant a la ubicació d'una bona part de la producció de l'artista (des de principis dels anys 2000), sinó a la posada en escena de diferents investigacions que flueixen i es creuen en un espai donat, amb l'objectiu de tornar l'espai expositiu en un àmbit essencialment experiencial.