"1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat" al CCCB

Tots els espais construïts conserven la memòria de les relacions de rol, també les sexuals. Barcelona no n’és cap excepció: prostíbuls sòrdids, trobades espontànies per internet o platós improvisats per a pel·lícules pornogràfiques. 1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat, comissariada per l’arquitecta Adélaïde de Caters i Rosa Ferré, s’ocupa precisament de les relacions entre l’espai construït i la sexualitat. A través de 250 peces de diferents èpoques, des del segle XVIII fins a l’actualitat, la mostra se centra en com els espais de la cultura occidental, reals o imaginaris, han fixat i imposat rols i pràctiques. Fa una mirada a l’arquitectura com a activadora del desig i estudia l’evolució moderna i contemporània de la segregació d’espais privats i públics. Des de l’obra de Fourier o Sade fins a les comunes hippies, els clubs Playboy nascuts de la guerra freda o els megabordells actuals. S’hi mostren dibuixos originals, des dels panòptics de Jeremy Bentham a les concepcions arquitectòniques i urbanístiques d’arquitectes com per exemple Ettore Sottsass o Haus-Rucker-Co. Les mirades de fotògrafs sobre els espais del sexe com ara Carlo Mollino o Kohei Yoshiyuki, amb treballs en espais al límit de la ciutat. També s’hi poden veure, entre d’altres, treballs de Nicolas Schöffer, Pol Esteve o William Kentridge, que presenta un teatre en miniatura amb imatges projectades i dibuixos. S’hi recullen diverses maquetes, entre les quals n’hi ha dues de noves: les de l’arquitecte neoclàssic francès Claude-Nicolas Ledoux, amb l’ambivalent perfecció circular de la ciutat de les Salines de Chaux o la planta fàl·lica d’Oikema, i una reproducció del gabinet de les narracions del castell de Silling de Les cent vint jornades de Sodoma, de Sade, amb una arquitectura concèntrica i teatral. Hi ha una selecció de tractats d’arquitectura antics i llibres llibertins en primeres edicions de la Réserve de Livres Rares (Enfer), i també gravats i pintures de diverses èpoques. Entre els materials audiovisuals destaquen els documentals d’Andrés Hispano i Félix Pérez Hita, a més de produccions de diferents estudis d’arquitectura i pel·lícules, com per exemple l’asfixiant ambient de la presó d’Un chant d’amour, de Jean Genet. Però d’on arrenca aquesta mirada de l’arquitectura a través de la sexualitat en el context occidental actual? A banda de la radical transformació aportada per Freud, Richard J. Williams assenyala l’obra de Michel Foucault La Volonté de Savoir (1976), en què defineix l’arquitectura com el marc de les vides sexuals: les conté, en proveeix les imatges i n’estén els límits (1). L’arquitectura s’adapta a les transformacions de nous tipus de cossos i noves formes de sexualitat. Però aquesta apropiació metafòrica que l’arquitectura i l’urbanisme fan del cos humà no només té a veure amb l’expressió de la sexualitat, sinó que també funciona com l’aparell que engendra la identitat sexual, la construcció del gènere (2). La ciutat se’ns presenta radicalment, doncs, com un espai per imaginar i per imaginar-nos. La mostra es podrà visitar al CCCB del 25 octubre del 2016 al 19 març del 2017. (1). Richard J. Williams, Sex and uildings, Londres: Reaktion Books, 2013.  (2) Gerard Rey A. Lico. “Architecture and Sexuality: The Politics of Gendered Space”. Humanities Diliman (Gener-juny del 2001) 2:1, 30-44. p. 31.