Carlos Pérez: "La pintura permet no tornar-se boig"

Carlos Pérez és un artista que treballa en el món de la pintura a Guatemala. Impregnat pel Pop Art i l'expressionisme, ens submergeix en la vida quotidiana amb una atmosfera inquietant. Els protagonistes de les seves pintures són per la majoria d'adolescents o nens, éssers innocents. No obstant això, es converteixen en cossos fantasmagòrics de malsons diaris. De fet, la pintura de Carlos Pérez reflecteix els mals del món, l'ànima ofegada per la violència; 1 ànima torturada sorgeix com en el seu treball anomenat "Cooks".

En aquest últim, tres cuiners joves amb trets asiàtics estan preparant el menjar. Les seves mirades no es creuen amb l'espectador però l'energia de tristesa alliberada no ens deixa indiferents. Carlos Pérez s'impregna de l'ambient dels països que visita com aquí quan se'n va anar a fer una residència a la Xina. A més, el fet que les seves obres siguin monumentals embolicant a l'espectador en l'univers pintat participa en aquest malestar general. A més, en la majoria dels seus treballs, Carles Pérez fa servir el "close-up", utilitzat per deixar una marca indeleble en el visitant i animar-los a reflexionar sobre el que observa com a "Birthday Party". És una pintura en la qual els nens amb maquillatge semblant màscares s'enfronten a l'espectador en una escena d'una misèria ordinària. De fet, parla en el seu treball d'experiències socials com la violència, la pobresa o la guerra. Trobem en la seva obra els llums, ombres, objectes diversos símbols d'una certa bogeria. Els mil i un colors del folklore llatinoamericà s'inunden en el negre caient en una atmosfera fosca de pel·lícules de terror. Els més interessants en el seu treball és la referència als dibuixos animats tal Walt Disney com "They Wonderland" on l'inconscient està exposat. El conill blanc d'Alícia al País de les Meravelles representa la innocència pel seu blanc, si no també la dona. És la mare protectora interpretada per Carlos Pérez amb els seus braços abraçant als nens deprimits i perdent la seva innocència?

Carlos Pérez: "l'art és psicològic. La pintura permet no tornar-se boig".
La deshumanització de l'home davant l'absurd del món real és palpable en la seva obra. És per això que en molts projectes representa la imatge de l'home sota l'aparença d'un animal com "Salvatge per Naturalesa". Dos micos enfrontant simbolitzen els comportaments caricaturitzats dels humans. El mico és el que imita. El mico és una etapa infantil, fins i tot la consciència primitiva, sense capacitat real per concentrar-se. Ells mostren que els nostres comportaments són de vegades molt distants d'una evolució que diem, dels homes conscients.

El treball de Carlos Pérez és sinònim de realisme cínic que desvia els codis visuals per expressar el viscut dins de la societat. El sofriment i la crítica de les societats traduïdes en pintures figuratives expressen l'autenticitat d'una sensació personal sobre la forma en què l'home s'enfronta als seus problemes. L'artista expressa en un estil còmic, amb personatges famosos emocions doloroses. Davant d'un món violent i dur, Carlos Pérez s'oposa als personatges de dibuixos animats en un desencís profund com a "Desert Flower" i "The Ilusionist".

Per a Carlos Pérez, les transformacions o intervencions efectuades en les imatges com a "Und auch deine Mutter gemeinsam mit deinen Onkeln, Großeltern, dem Zorn und mir" permeten sensibilitzar i conscienciar sobre la violència quotidiana que ens envolta. Cal assenyalar que la majoria de les pintures de Carlos Pérez mostren persones que s'abracen perquè els vincles són forts i són poder.

Per resumir el treball de Carlos Pérez, una frase de Herwald Walden definiendoel expressionisme em ve: "Un art que dóna forma a una experiència viscuda dins del més profund d'un- mateix."