Antecedents i perspectives del Pla Nacional de Fotografia

Des dels anys vuitanta del segle passat, i a partir de la celebració de les primeres Jornades Catalanes de Fotografia (1980), el sector de la fotografia no ha deixat de debatre les seves mancances i la necessitat de preservar i ampliar el patrimoni fotogràfic. Fruit d’aquestes reflexions, es va crear el 1982 la Primavera Fotogràfica de Catalunya, que es va celebrar, amb el suport del Departament de Cultura, amb gran èxit i expansió territorial, fins al 2004. El 2008, com a relleu de la Primavera Fotogràfica, es va crear a Tarragona SCAN, manifestació fotogràfica impulsada pel mateix Departament i per l’Ajuntament de Tarragona, que enguany celebra la sisena edició. Entre el 1990 i el 2010, l’Ajuntament de Girona, en col·laboració amb l’Associació d’Arxivers de Catalunya, va organitzar cada dos anys les jornades Imatge i recerca. El 1996, el Departament de Cultura va publicar el llibre blanc del patrimoni fotogràfic a Catalunya, que radiografiava el sector i proposava actuacions públiques, tot posant les bases d’una política fotogràfica. Amb la creació del Conca, fruit de la inquietud del sector i de les dificultats per gestionar el patrimoni i conservar els arxius fotogràfics, va redactar dos estudis per potenciar el sector de la fotografia i de la imatge: Estudi sobre l’estat i perspectives de futur del sector de la fotografia a Catalunya. Proposta de política pública general en l’àmbit de la fotografia (2011) i Entorn de la fotografia en el context de les arts visuals a Catalunya (2012). A partir d’aquests informes, el Departament de Cultura va impulsar accions per normalitzar aquesta situació. Aquestes es fonamentaven en els informes elaborats fins al moment pel Grup d’Experts del Patrimoni Fotogràfic (2012), i les propostes dels diversos sectors professionals, tant d’àmbit públic com privat. Calia impulsar una política global i comuna sobre el patrimoni fotogràfic de Catalunya i també sobre el foment de la fotografia com a llenguatge artístic. Davant la diversitat de criteris, el 2014 el Departament de Cultura, juntament amb experts i representants del sector, redacta el Pla Nacional de Fotografia, que el govern de la Generalitat aprova el 30 de desembre del 2014, creant també la comissió d’impuls. Aquest neix per generar una  política institucional integral i estructurada per a la promoció de la fotografia i el patrimoni fotogràfic català. La seva missió és la de normalitzar, coordinar i impulsar les actuacions que s’han desenvolupat i que es desenvolupen a Catalunya en l’àmbit de la fotografia, donant resposta a les diverses sensibilitats dels agents que intervenen en la gestió del patrimoni fotogràfic, tant històric com contemporani. Atendre el patrimoni fotogràfic de Catalunya requereix actuar en els àmbits de la protecció, la conservació, l’adquisició, la investigació, el foment de la creació i la difusió, però també cal aconseguir que la fotografia sigui identificada com a principi d’expressió artística, com a redós per a la documentació de fets històrics i per al seu reconeixement com a disciplina en la qual Catalunya ha estat capdavantera. El Pla Nacional de Fotografia planteja deu eixos que han de servir per promoure una participació activa i coordinada de les principals institucions i centres culturals del país. Més enllà de la demanda d’un centre nacional de fotografia –que pot ser un edifici o un observatori–, el pla proposa una sèrie d’iniciatives que van des de la formació fins a la restauració, passant per les polítiques d’adquisicions, i també per la creació d’un fons nacional de fotografia, l’ampliació de la Col·lecció Nacional de Fotografia Història i Contemporània i la difusió d’aquest patrimoni amb eines digitals, a través del portal de fotografia Catalunya Alabern. En l’àmbit formatiu, el pla pretén incorporar la fotografia als programes universitaris i promoure la formació a través de graus professionals. A la imatge, Fons Gabriel Casas. Tramvia de la línia 12. Arxiu Nacional de Catalunya. Portal de fotografia Catalunya Alabern.