Jordi Abelló presenta una exposició que alerta de la deshumanització i els abusos de poder

Més de 3.800 dibuixos, 150 pintures de petit format i un vídeo-exposició inèdits formen el nou projecte de l'artista reusenc Jordi Abelló que porta per títol "Grotesc". Es tracta d'una nova sèrie artística que arriba després de les exposicions "Mantis" i "Monviu". "Grotesc" és un viatge a les profunditats de la condició humana i compleix novament amb la funció de representar els temps convulsos que vivim, d'alertar de la deshumanització i de denunciar els abusos de poder. Durant els últims 10 mesos, Jordi Abelló ha estat treballant en el projecte i reconeix que "Grotesc" l'ha deixat exhaust. El concepte grotesc té una llarga tradició en la pintura occidental, des de l'època del Renaixement amb el descobriment a Roma de la Domus Àurea, el Palau de Neró. "Les combinacions impossibles, les aberracions i les metamorfosis en la decoració d'aquest espai van suposar un impacte i una nova moda", explica Abelló. I partint d'aquesta base, el pintor de Reus adopta el concepte grotesc al seu treball, però particularment el que utilitzen Goya i Leonardo Da Vinci. "La fascinació per la deformitat és l'única forma legítima que ens queda per representar-nos. És la manera com cal retornar a la vida real per dibuixar el que realment som en essència", reflexiona l'artista. I afegeix: "Aquest projecte recupera el fil de la sèrie fotogràfica 'Real', en què mirava la realitat per veure el que realment en sobresortia, com a real i autèntic". "Grotesc" també vincula el seu autor a projectes anteriors: "Bank" "Zoo Portraits" i "Mantis". L'últim treball és una representació en què els cossos humans i el rostre realitzen una transició a formes animals i vegetals amb una gran distorsió de les proporcions. "La monstruositat, el sinistre... El simple fet d'una rialla eixordadora representa una oportunitat per ampliar el meu ventall de com transmetre el que som. També la sorpresa, l'horror, l'angoixa i la perplexitat davant d'un món boig, han estat suficients per iniciar el projecte. Amb 'Grotesc' pretenc il·luminar la monstruosa tragicomèdia de la humanitat. És tot un repte", sentencia Abelló. "Grotesc" és probablement una de les exposicions més prolífiques d'Abelló, amb 3.800 dibuixos reunits en 41 sèries diferents. "Amb tot aquest material pretenia trobar l'arquitectura d'el fet grotesc i, a mesura que anava dibuixant, que esdevingués una forma de coneixement autèntic. Per això, en la majoria de sèries, he partit de llibres científics, anatòmics, de cirurgia, d'evolució humana... Tots de segona mà i intervinguts per trobar el significat de grotesc". L'artista reusenc s'ha submergit en publicacions de diferents estils i èpoques per "trobar i esbrinar la procedència de l'arquitectura que sustenta la deformitat humana". El treball li ha permès veure que "el dibuix és capaç de captar la condició interna de les persones, el seu estat anímic i també el mateix origen i com evoluciona la condició humana. És el seu poder", afirma. Ha estat un treball artístic reflexiu, però també s'ha inspirat en publicacions mèdiques amb il·lustracions d'operacions "com si l'acte d'intervenir quirúrgicament em servís per trobar el rostre autèntic de l'home. Com si en les operacions pogués crear i recrear el nostre rostre d'avui, el que està d'acord amb l'època que vivim", ha explicat. Durant el procés, el pintor ha sentit que "la carn es mou com la pintura, i el bisturí com el pinzell. Tots dos curen. En definitiva, aquesta recerca constant és una autèntica dissolució de les fronteres entre el cos i l'evolució constant entre realitat i pintura". Web i xarxes socials com a espais d'exposició Els dibuixos de "Grotesc" estan penjats al web de Jordi Abelló, però també ha compartit l'obra, diàriament, a Facebook i Instagram, amb l'objectiu de "remoure les vísceres i tenir la sensació que estic operant per fer aflorar la condició humana. He tingut una sensació de felicitat, com si estigués creant una nova espècie humana; m'oblidava que estava creant", comenta. Les pintures parteixen de cranis de l'evolució humana, de fotografies de totes les espècies que han precedit els humans. "Com si en aquesta successió de vestigis, en algun moment, sorgís el crani grotesc per excel·lència", revela Jordi Abelló. També ha pintat sobre cranis de diferents espècies d'animals i finalment sobre fotografies d'anatomia practicada en cossos reals. "I seguien el camí explorat sobre les operacions... De remoure el pinzell per dins de la carn humana", explica. Les tres sèries són una recerca visceral i grotesca de la pintura que vol veure més enllà de l'ull humà. "La presència de cranis fa més evident la mort", sentenciarà el pintor de Reus. El vídeo està disponible en un canal propi de YouTube i configura l'exposició per ella mateixa. Des de fa temps, el pintor reusenc interactua amb altres éssers vius – els voltors, els goril·les, les mantis – i sempre intenta aportar contingut a les sèries, parlant de la condició humana a través dels animals. "Sembla que hàgim oblidat la nostra procedència", recorda. En aquesta ocasió, fruit d'una vivència personal, l'animal escollit és el dòberman, i ha filmat la seva reacció violenta davant d'algunes pintures de "Grotesc". El gos com a espectador i amenaça alhora: "Era com tenir al davant un poder opressor. Quan desperten el seu instint primari, mostren un costat visceral que m'atreia i que em lligava a la perfecció amb el que havia trobat pintant i dibuixant. Els seus ulls de sang, el seu odi i les seves dents afilades... Són una metàfora del poder i de la seva capacitat de destrucció de persones innocents", diu. Davant d'això "només queda el pinzell de l'artista i la resistència de l'art com a antídot", sentenciarà Abelló. Acabat el treball, l'autor reflexiona i creu que "cada època ha de definir el grotesc. M'ho he proposat seriosament i ara en mostro el resultat. M'he despullat de la màscara per anar a buscar molt endins i furgar la nostra condició més primigènia. Crec que ho he portat a l'extrem, buscant una revelació de la veritat a través de l'art. Com intentant recuperar l'autèntic poder de l'art i de les imatges. Capaces de deixar-nos absorts i en estat de xoc al contemplar la nostra manera de ser i de fer. M'he abocat a l'abisme".