El Reina Sofia homenatja Elena Asins que va donar la seva obra al museu

El Museu Reina Sofia va organitzar a l'Auditori 200 de l'edifici Nouvel, un acte de record de l'artista Elena Asins (1940-2015) en el mateix dia (14 de desembre) en què es va complir un any de la seva mort. L'activitat busca rememorar la singularitat d'una artista que va concebre el seu treball com l'exploració d'un llenguatge abstracte radicalment diferent del món sensible així com agrair el generós gest de declarar al Museu únic hereu universal de tots els seus béns abans de morir. En l'homenatge, diverses personalitats del món de la cultura es varen aproximar a la figura de l'artista a partir de la selecció de fragments en diferents mitjans, ja sigui la narració d'un record, la lectura d'una referència intel·lectual, el so d'una peça sonora o el comentari d'una obra, de manera que aflori la personal i complexa trama de lectures i influències que ordena les geometries de Asins. Els participants, entre d'altres, varen ser Manuel Borja-Villel, Ignacio Gómez de Liaño, José Luis Alexanco, Soledad Sevilla, Luis Gordillo, Sofia Barroso, Javier Maderuelo, Ian Triay, Carmen Fernández Aparicio, Carme Pardo, Luis de Pablo, Miguel Espasa, Miguel López-Remiro i Mariasun Landa. Prèviament a l'acte es va escoltar la composició Loss and Legacy, 2016, Àudio 2016 del músic Gorka Alda, que va treballar amb l'artista en les seves últimes obres en vídeo. Després de les intervencions, es va projectar també l'última versió del vídeo inèdit i inacabat Antígona (Desembre 2015) en el qual Asins es trobava treballant abans del seu decés, per donar pas a un micròfon obert per a la lliure intervenció dels assistents. L'artista i el seu llegat Elena Asins (Madrid, 1940- Azpíroz, Navarra, 2015) ha estat una de les artistes que ha explorat amb més intensitat la dimensió sublim i inabastable del pensament lògic i l'àlgebra matemàtica en l'abstracció geomètrica. Integrant de les experiències radicals del Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid, cas representatiu del primerenc encreuament entre art i tecnologia durant la dècada de 1960, la seva obra, basada en repeticions i progressions seqüencials d'un món invariable, se sustenta en una sèrie de conviccions i renúncies fermament mantingudes durant dècades, la qual cosa ha conduït a entendre aquesta lògica extrema com una forma de misticisme. Formada a París amb llargues estades a Stuttgart i Nova York, ha estat Medalla d'Or al Mèrit de Belles Arts (2006) i Premi Nacional d'Arts Plàstiques (2011). Aquest mateix any el Museu Reina Sofia li va dedicar la retrospectiva Elena Asins. Fragments de la memòria. Elena Asins compta en l'actualitat amb obres exposades a la Col·lecció permanent del Museu i, recentment, s'ha instal·lat la monumental escultura Antígona (2010-2015) a les terrasses de l'Edifici Nouvel. Amb el seu llegat, la col·lecció del Museu té ara una molt completa representació de l'obra d'aquesta artista, que inclou escultures, maquetes d'escultura, dibuixos a tinta, collages, obra gràfica, dibuix digital i obra en vídeo, datats entre ca. 1965 fins a 2015. El conjunt supera les 800 obres en una primera precatalogació en què està treballant la conservadora Carmen Fernández Aparicio. A la imatge, Dolmen d'Albi II d'Elena Ansins.