Dues pintures, deu escultures i cinc obres sobre paper de Miró a la Galeria Elvira González

El dia 12 gener del 2017 la Galeria Elvira González de Madrid inaugurarà una exposició individual de Joan Miró (1893-1983), referent fonamental de les avantguardes històriques del segle XX. Aquesta mostra, la segona dedicada a l'autor de la galeria, està composta per dues pintures, 10 escultures realitzades entre els anys 70 i principis dels 80 i cinc obres sobre paper. L'exposició es realitza conjuntament amb la família Miró i la Successió Miró. S'hi fa palès l'interès de Miró per la natura, pèls objectes quotidians i pèls Estris vistos com a font d'inspiració poètica. Les primeres escultures daten de 1930. L'artista els va anomenar construccions i assemblatges. A partir de 1966 Miró realitzarà escultures de forma sistemàtica fins al final de la seva carrera, realitzant més de 400, pràcticament totes elles en bronze. La mostra inclou diverses escultures en els que l'artista recrea, amb el su llenguatge poètic únic, un univers enigmàtic d'éssers teatrals, com en el cas de Gymnaste (1977), Jeune fille à l'étoile (1977), Danseuse (1981) o Le Chanteur d'opéra (1977). Per compondre-les Miró atorga a objectes quotidians, com ara cadires, penjadors o instruments de cuina, una nova personalitat. El Chanteur Mongol (1971) recull el timbre de la casa de Miró que sobre una massa d'argila amb 1 orifici inferior evoca una figura femenina. El taller de Miró estava poblat de múltiples objectes que moltes vegades, combinats de manera aleatòria, concloïen en una escultura. Com escriu Jacques Dupin, amic i biògraf de Miró: "Tot comença amb una recol·lecció sobtada. Miró s'escapoleix fora del taller com una ombra i torna carregat com ara un ganapán [...] és el tresor secret d'un vident, el jaciment d'una riquesa infinita d'objectes insignificants on Miró reconeix els seus". Així, l'artista, com també recorda Dupin, "a vegades s'extasiava davant el que per a mi era invisible". És el cas de l'escultura de més de tres metres d'alçada titulada Souvenir de la Tour Eiffel (1977) un dels exemples més clars d'una obra realitzada després d'un procés de reflexió, on la successió d'idees, variacions, afegits i assemblatge d'objectes que es trobaven a l'estudi de l'artista esdevenen una escultura. D'aquesta obra hi ha múltiples dibuixos preparatoris i fotografies de l'estudi on es veuen als elements de l'obra recolzats a les parets, a terra ... Una escultura realitzada amo un llum de vímet que es recolza sobre quatre potes. La pantalla ha estat substituïda per la figura d'un capgròs, concretament el cap de Groucho Marx. Una forca de fusta com una peineta remata la peça que als seus peus té una caixa plena de tubs de pintura usats i cables ... Tots aquests objectes són fosses posteriorment en bronze. El resultat, una figura lúdica i simbòlica, un personatge enigmàtic que per a Miró és el record de la Torre Eiffel i evoca el dels castellers catalans i a els personatges de gegants i capgrossos que tant li agradaven. Tal com ell mateix va escriure en una carta al seu marxant de Nova York Pierre Matisse el 1936: "Em sento atret per una força magnètica cap a un objecte, sense cap premeditació, després em sento atret per un altre objecte que en veure "lligat al primer produeix un xoc poètic, passant abans per aquest enamorament plàstic, físic, que fa que la poesia et commogui realment i sense el qual no seria eficaç". La selecció de l'exposició es completa amb pintures i dibuixos com Oiseau, étoiles (1977), Composition (1976) o Homme, femme et oiseaux dans la nuit (1970). Algunes d'aquestes obres s'exposen per primera vegada. A la imatge, Femme sur la place d'un cimetiére, de Joan Miró, 1981 Successió Miró. Cortesia de la Galerie Lelong París.