El MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha rebut 324.584 visitants a les seves exposicions i activitats el 2016, un 1,01 % més que el 2015. Per tant, el 2016, el MACBA ha assolit la fita d’incrementar l’afluència de públic usuari de visites individuals. En aquest sentit i per potenciar els usos del museu i la fidelització dels seus usuaris, ofereix una entrada general que inclou l’accés a totes les exposicions i és vàlida per un mes.
Després de la Col·lecció MACBA, l’exposició més visitada el 2016 ha estat PUNK. Els seus rastres en l’art contemporani, que ha comptat amb 67.235 visitants.
Programa d’exposicions 2016
A l’inici de 2016 les exposicions que continuaven en curs eren: Sergi Aguilar. Revers/Anvers, Desitjos i necessitats. Noves incorporacions a la Col·lecció MACBA, Espècies d’espais, Miserachs Barcelona, A.XMI. Arxiu Xavier Miserachs i Carlos Bunga. Capella.
El mes de març es va inaugurar José Antonio Hernández-Díez. No tinc por de cap mal, mostra comissariada pel col·lectiu Latitudes (Mariana Cánepa i Max Andrews). A finals d’abril es va mostrar la primera exposició individual a l’Estat espanyol d’Andrea Fraser: L’1%, c’est moi, una coproducció amb el Museo Universitario Arte Contemporáneo (MUAC) de la Ciutat de Mèxic, comissariada per Cuauhtémoc Medina i Hiuwai Chu. El mes de maig es va poder veure PUNK. Els seus rastres en l’art contemporani,,després del seu pas pel CA2M de la Comunidad de Madrid i ARTIUM de Vitòria. El MACBA va reunir més d’un centenar d’obres de seixanta artistes nacionals i estrangers en una exposició, comissariada per David G. Torres, que seguia els rastres del punk en l’art fins al present. El mes de juny es va inaugurar Col·lecció MACBA 31, una nova mirada als fons del museu de la mà de Ferran Barenblit i Antònia Maria Perelló.
A la tardor, s’han inaugurat dues mostres que es mantindran obertes durant els primers mesos de 2017. Miralda Madeiunsa, comissariada per Vicent Todolí, mostra per primer cop la totalitat dels projectes realitzats per Antoni Miralda als Estats Units, que abasten des de 1972 fins a finals dels anys noranta. Per la seva banda, Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80 és una revisió del relat hegemònic a l’Estat espanyol en el període comprès entre 1977 i 1992, qüestionant-lo des d’una perspectiva actual. Comissariada per Teresa Grandas, reuneix més de 200 obres –la meitat provinents de la Col·lecció MACBA– d’una seixantena d’artistes, juntament amb una nombrosa selecció de materials del Fons de l’Arxiu i Biblioteca del museu. L’exposició s’emmarca en el projecte de la xarxa de museus europeus L’Internationale, que ha impulsat una revisió dels anys vuitanta en els contextos respectius dels països integrants.
Jornades especials de portes obertes
El dia de la Mercè el MACBA va tenir 5.663 visitants, i el Dia i Nit Internacional dels Museus va comptar amb la participació d’11.544 persones.
Públics remots i itineràncies
El recompte total de visites no inclou les generades per les itineràncies de les exposicions ni el públic remot, que ha seguit activitats via streaming.
Han itinerant enguany:
Xavier Ribas. Nitrat al Museo Universidad de Navarra.
La passió segons Carol Rama a l’IMMA de Dublín i a la GAM de Torí.
Passat inquiet a l’HKW de Berlín.
Andrea Fraser. L’1%, c’est moi al MUAC de Mèxic.
PUNK. Els seus rastres en l’art contemporani al Museo Universitario del Chopo, Mèxic.
Una selecció d’obres de la Col·lecció –que actualment inclou 5.569 obres– s’ha pogut veure, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Bancària ”la Caixa”, a CaixaForum Barcelona i CaixaForum Madrid a l’exposició El pes d’un gest, a més de a tres mostres en el marc del programa Comissart.
Referent a la pàgina Web del MACBA, ha rebut 817.059 visites, un 9,75% més que el 2015 i el temps mig de visita es 1 minut 41 segons.
Per últim, el MACBA ha augmentat els públics seguidors de les seves xarxes socials: a Facebook, el nombre de seguidors passa de 63.588 a 81.086 (+ 27,52%); a Twitter, de 56.851 a 73.018 (+ 28,44%); i a Instagram, de 8.200 a 25.196 (+207,27%).
Imatge de Punk, exposició comissariada per David G. Torres.