La Galeria Fomentarte, carrer Antonio de Cabezón 70 de Madrid, presenta del 9 de febrer al 22 de març de 2020 les noves obres de Rafa Pérez Alegre que s'engloben en la sèrie que dóna títol a l'exposició, In hoc signe vinces (Amb aquest signe venceràs).
El signe de la creu serveix aquí per donar forma a unes obres que acullen els rostres d'aquesta llista interminable, i moltes vegades anònima, de màrtirs de la raó d'estat, sotmesos a la cruïlla immisericorde de la Història, en el que tracta de ser una temptativa de subvertir un símbol que és també espasa, tortura, sacrifici oficiat per sinistres sacerdots a l'infern real d'unes clavegueres immunes a l'autoritat de la justícia.
La frase que dóna títol a l'exposició prové d'una llegenda en la qual l'emperador Constantí, abans d'una important batalla, va dirigir la seva mirada a el cel i va veure com, per sobre de sol, apareixia una creu amb el lema In hoc signe vinces. A partir de llavors no només Constantí la va utilitzar com a estendard sinó que es va convertir també en símbol del cristianisme.
Els últims treballs de Pérez Alegre es centren sobretot en la recuperació de la memòria, un exercici que considera imprescindible per conèixer en profunditat no només el nostre present sinó també la nostra pròpia identitat, vinculada tant a la biografia personal com a la història col·lectiva. Es tracta d'actuar, d'una banda, contra l'amnèsia i, de l'altra, contra la manipulació, perquè ambdues poden condemnar-nos a reproduir vells errors.
En paraules de Rafa Pérez Alegre: "Entenc l'art com una activitat a l'abast de totes les persones, professionals o no, que va més enllà de les galeries i dels museus, i que està present en la vida quotidiana. El procés creatiu, encara que no es materialitzi en una obra concreta, és, sobretot, una forma de coneixement que configura la nostra percepció de l'món i modela la nostra identitat. l'art té, a més, un component fonamental de ruptura, no només amb els temes sinó principalment amb les formes, el que li permet desenvolupar-se entre diferents tècniques, per molt dispars que siguin, obviant la separació de gèneres i afavorint una fèrtil promiscuïtat dels recursos. Tota activitat creativa, quan és genuïna, escapa a el control de l'artista. Té molt de treball, de perseverança, però també de ritu , de cerimònia que s'obre al desconegut, a una mena d'epifania, de la qual el seu autor és el primer beneficiari".
A la imatge, obra de Rafa Pérez Alegre.