Tepeu Choc fascinat pel món abstrace de les matemàtiques

Tepeu Choc és un artista l'obra del qual evoluciona entre el dibuix, la pintura, l'escultura o la instal·lació. Fascinat pel món abstracte de les matemàtiques, compon obres subtils sense excessos reduïdes a una paleta de colors brillants, francs que van del vermell al groc recordant als de Mondrian o de tèxtils guatemalencs. La línia, l'espai i el color són la base estructural per a cada obra. Presenta un projecte calculat, delicat utilitzant formes geomètriques i colors disposats en un espai bidimensional que permet a l'espectador estar en contacte amb una varietat de moviments com ho il·lustra el seu treball titulat "Estudi de color".

És en aquesta perspectiva que Tepeu va decidir produir obres tridimensionals reconstituint una figura geomètrica en l'espai. A "Radiografia d'una escultura" dóna forma a l'atzar a instal·lacions, saturades per les línies de filferro, animades pel moviment de l'aire convertint-se en mòbils. El joc de la llum i ombra modifiquen el comportament de l'obra. El treball creatiu en sèrie, fins a 45 peces, li permet experimentar totes les oportunitats que li ofereixen els elements. Juga amb els espais interiors i espais exteriors així la forma troba la seva coherència quan l'espectador es troba davant en ella. Quan s'aparta i es mou, la instal·lació troba l'espai. Tepeu introdueix en la seva obra la psicologia del color, l'equilibri jugant una importància en la nostra conducta quotidiana. Cada component està carregat d'un fort valor emocional i sensacional.
Cada "fragment" part d'una sèrie té el seu lloc en el conjunt que podem sentir que sigui en bi o tridimensional.

Definitivament perquè hi hagi una obra completa, les parts que la constitueixen han de ser integrals, interdependents, estructurades i això és el que podem percebre en el seu nou treball titulat "Tipografies". A partir de símbols informàtics, plens d'una energia en una societat on la tecnologia reina, crea una estètica que relaciona l'escriptura, la impressió i la informàtica. Tepeu manipula en cada quadre un signe que repeteix i ho fa fusionar amb la pintura. A diferència de la resta de la seva obra, els colors seleccionats, del negre a color beix, són càlids i neutres. Tepeu Choc posa en relleu la capacitat de persuasió d'imatges informàtiques i els seus codis, signes reconeguts sense ser coneguts. Combina formes la simplicitat plàstica sorprèn amb la seva eficiència visual. Desvia signes de comunicació visual. Es crea una tensió entre la font iconogràfica i les formes geomètriques i abstractes: una tècnica de camuflatge.