"Renoir: intimitat", al Museu de Belles Arts, amb la col·laboració del Thyssen

Renoir: intimitat és la primera exposició retrospectiva a l'Estat sobre el pintor impressionista francès Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 1841-Cagnes-sur-Mer, 1919). Es va presentar al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid la tardor passada comissariada pel seu director artístic, Guillermo Solana, i ara s'exhibeix al Museu de Belles Arts de Bilbao del 7 de febrer fins al 15 de maig gràcies al patrocini de BBK. A Bilbao la mostra reuneix 64 obres procedents de museus i col·leccions de tot el món, com Musée Marmottan Monet i el Musée Picasso de París, l'Art Institute de Chicago, la National Gallery de Londres, el Metropolitan Museum of Art de Nova York o el mateix Museu Thyssen Bornemisza de Madrid, entre altres. La selecció d'obres té com a objectiu ressaltar un tret característic de l'estil de Renoir, que es mantindrà al llarg de tota la seva trajectòria: la importància que concedeix als valors tàctils de la pintura. Referent a això el cineasta Jean Renoir va escriure referint al seu pare: "mirava les flors, les dones, els núvols del cel com altres homes toquen i acaricien ". D'aquesta manera, i enfront d'un impressionisme purament visual, els llenços de Renoir potencien els aspectes sensorials relacionats amb el tacte -per exemple, la pell o el cabell dels seus models o l'espessor d'un jardí-, particularitat que es percep en tots els gèneres que va conrear, des dels retrats, nus i escenes de grup fins als paisatges i natures mortes. L'exposició, a més, incideix en una altra característica especialment perceptible en els nombrosos retrats que va pintar i que diferencia Renoir dels dels altres pintors impressionistes: la constant recerca d'empatia amb el model i amb l'espectador. Per a això, les composicions es concentren en el subjecte representat alhora que conviden a qui les contempla a treure el cap a escenes que pertanyen a un món privat. El recorregut expositiu permet descobrir com el pintor es serveix dels suggeriments de volum, matèria o textura per recrear escenes d'una intimitat que no només adquireix caràcter eròtic sinó també social, amistós o familiar. Així la peculiar atmosfera de les composicions de Renoir i la delicada sensualitat de la seva pinzellada aconsegueixen establir una estreta connexió entre l'espectador i l'obra. No en va l'artista recomanava veure les seves pintures de prop i feia servir recursos com el primer pla o el joc de mirades per involucrar-nos en l'escena. Sempre va rebutjar obertament el dogma de la pintura impressionista que imposava una distància amb el quadre adequada perquè la barreja òptica de les pinzellades conformés a la retina la imatge final. A les imatges, a dalt, Dona amb parasol en un jardí. Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. A sota, la senyoreta Charlotte Berthier. National Gallery of Art, Washintgon. Donació Angelika Wertheim Frink.