Sant Sebastià 2016, Artium i Montehermoso presenten "Komisario berriak"

"... almenys una manera provisional d'assentar-se en un lloc" és el fruit del treball realitzat pels deu nous comissaris participants en el programa Komisario berriak de Sant Sebastià 2016. La mostra es pot visitar del 20 de gener al 28 de febrer al centre cultural Montehermoso de Vitòria-Gasteiz. L'exposició presenta 14 obres d'altres tants artistes locals i internacionals entre les quals s'inclouen vídeos, escultures, instal·lacions, dibuixos i llibres. L'exposició "... almenys una manera provisional d'assentar-se en un lloc" és el resultat del programa Komisario berriak, iniciativa de la Fundació Sant Sebastià 2016 i duta a terme en col·laboració amb Artium i Montehermoso (Vitòria-Gasteiz), L'Alhóndiga (Bilbao) i Tabakalera (Sant Sebastià) per donar suport a la formació de nous comissaris. Després del seu pas per L'Alhóndiga de Bilbao, la segona part de l'exposició recala al centre Montehermoso de Vitòria-Gasteiz amb noves obres i activitats. L'exposició, portada a terme amb la col·laboració de Artium, se serveix de la metàfora del jardí com un lloc de relacions provisionals i múltiples i presenta treballs dels artistes: Emilio Arauxo, Pedro Barateiro, Zigor Barayazarra, Josu Bilbao, Lúa Coderch, Janice Kerbel, Irene Kopelman, Louisa Martin, Amaia Molinet, Eriz Moreno, Enrique Radigales, Rodríguez-Méndez, Eulàlia Rovira & Adrian Schindler i Tina Vukasović. Són en total 14 treballs d'artistes consagrats i primerencs dels quals la majoria s'exposen per primera vegada al País Basc. L'exposició inclou, a més, dues obres produïdes específicament per a l'ocasió, a càrrec de l'artista de Bermeo, Josu Bilbao i la croata Tina Vukasović. Aquesta mostra completa així les exhibicions ideades pels nous comissaris per al projecte Komisario berriak. La primera ha tingut lloc del 14 de desembre al 22 de gener a L'Alhóndiga de Bilbao i la segona es prolongarà fins al 28 de febrer a Montehermoso. L'exposició El jardí apareix aquí com una zona de contacte provisional que invoca la diferència: una exposició com un jardí, un lloc de relacions provisionals i múltiples. Les obres que s'inclouen en l'exposició ofereixen múltiples entrades a la idea del jardí: Per exemple, al vídeo de Lúa Coderch, del qual sorgeix el títol de l'exposició, allò del que ens protegim -la naturalesa- és el que ens protegeix. Explorar l'habitabilitat del territori és també el que anima el treball d'Amaia Molinet. Per la seva banda, Louisa Martin invoca la multiplicitat i la diferència en la seva investigació entorn de l'autisme. I Irene Kopelman presenta una sèrie de dibuixos sobre manglars, món liminar entre ecosistemes marítims i terrestres. A l'exposició conflueixen la desaparició, la ruïna, l'amor, la mort, les cures. Com en el projecte de Rodríguez-Méndez, en què la mare de l'artista confecciona vestits a mida del pare, que després empaqueta i envia al seu fill cada mes. Idees de cura i desaparició són presents en el treball del filòsof, poeta, etnòleg i traductor Emilio Arauxo, que apunta a mons que s'esvaeixen com el de la pagesia. Zigor Barayazarra combina la cura de la vida orgànica amb el que podrien ser unes ruïnes fetes de pa. Cura i desaparició ressonen també a la catifa fúnebre feta de flors de Tina Vukasović. El potencial per a la convivència del múltiple del jardí no suposa una imatge idealitzada de la natura. Ni la mirada ni el paisatge són innocents, com ens ho recorda la projecció de diapositives Paisatge arxivat d'Enrique Radigales. O la pel·lícula d'Eulàlia Rovira i Adrian Schindler dedicada als monticles fabricats pel poder feudal per dominar un territori. Al vídeo de Pedro Barateiro, la tala d'una palmera i el so d'una manifestació contra l'austeritat -juxtaposició naturalesa-culturals donen forma a l'actualitat. Per la seva banda, Eriz Moreno recorre una autopista imperial alemanya en part abandonada i coberta per la natura. Finalment, la intervenció de paret de Josu Bilbao, continuïtat i interval al mateix temps, apel·la a una idea de jardí en tant que interrupció. De manera similar a Janice Kerbel, l'obra sonora inunda i interromp l'espai cada tarda. Komisario berriak El grup de deu noves i nous comissaris participants va ser seleccionat en una convocatòria oberta a principis d'any, entre més de 70 candidats de diferents llocs d'Europa. El projecte, que prenia com a punt de partida el paradigma que associa la funció del comissari amb la del traductor, ha desencadenat en el "jardí" com a figura poètica i organitzativa gràcies a una sèrie de trobades presencials i una metodologia de treball col·lectiva al voltant de la pràctica comissarial. Les i els nous comissaris que han participat en el projecte són Valerio l'Baglivo, Ángel Calvo Ulloa, Irati Irulegi, Laura Díez, Leyre Goikoetxea, Natasha Kadin, Pilar Cruz, Iker Fidalgo, Sonia Fernández Pan, Juan Luis Toboso. Aquests han treballat sota la coordinació d'Aimar Arriola i l'assessorament de les dues comissàries convidades, Tamara Díaz Bringas i Sabel Gavaldón. Tots ells han participat en els laboratoris realitzats en les tres capitals basques i han experimentat amb metodologies per treballar de manera col·lectiva amb la intenció de superar l'habitual associació entre la funció del comissari amb la de traductor. Un procés que ha desencadenat en la figura del jardí com un model possible per pensar la pràctica del comissariat. El jardí apareix aquí com una zona de contacte provisional que invoca la diferència: una exposició com un jardí, un lloc de relacions provisionals i múltiples.