NoguerasBlanchard inaugura "On Affection: Cally Spooner y Bruce Nauman"

El 28 de gener a les 11 h. la Galeria NoguerasBlanchard inaugura On Affection: Cally Spooner y Bruce Nauman, mostra que es podrà visitar fins al 10 de març del 2017. Aquesta exposició se centra en pràctiques performatives que emfatitzen l’experiència del cos i la seva capacitat per a afectar i ser afectat. Durant la temporada, els artistes convidats són: Jacopo Miliani, Cally Spooner, Benoît Maire, Bruce Nauman, Fermín Jimenez Landa i Christodoulos Panayiotou. Allò que anomenem performance avui en dia no és el mateix que fou en els seus inicis. La pràctica de la performance ha experimentat molts canvis al llarg dels anys, al mateix temps que la supremacia de l’objecte s’ha vist qüestionada. El que no ha canviat és el potencial afectiu dels actes performatius sobre el públic. Afecció és el procés a través del qual l’afecte és transmès entre cossos i no hi ha una distinció clara entre l’individu i el seu entorn immediat. En breu, l’afecte no es pot expressar completament a través del llenguatge i requereix la gramàtica corporal. En la segona exposició d’On Affection, es presenten dues obres de dos artistes. DRAG DRAG SOLO (2016) de Cally Spooner és un film monocanal sense so, projectat en una pantalla que actua com a divisor de l’espai. La instal·lació es presenta acompanyada de llum natural, i de fluorescents amb llum natural. El vídeo no té so propi, però d’alguna manera absorbeix, i és afectat, pels sons del seu entorn. En aquesta ocasió, DRAG DRAG SOLO s’ha emparellat amb una obra ja existent d’un altre artista, prenent el so de Violent Incident (1986) de Bruce Nauman. En aquest vídeo, dos actors es barallen entorn d’una taula parada per sopar, i el so que produeixen és un seguit de bufetades i gemecs. El contingut histèric del vídeo de Nauman es correspon amb la repetició mecànica d’aquesta escena- els moviments són molt assajats, des de pessics a bufetades, fent que l’aspecte emocional es converteixi en un catàleg de tècniques de lluita ready-made. Aquestes dues obres estaran acompanyades per un objecte que produirà sons, escollit per Spooner en l’entorn immediat de la galeria. Aquesta constel·lació no sincronitzada explora l’acte tècnic de ser afectat, emfatitzant l’acte performatiu en càmera i els seus antecedents històrics.