A la descoberta de John Bridges, el fill de Joan Ponç

Joan Pons i Ferrer, Barcelona 1954-2002, em digué, poc abans de la seva mort, en una nit de vetlla vora una finestra que deixava veure espectrals les plantes del jardí: "Jordi, cada dia em sento més proper al lent fluir de vida d'una planta, també del batec inconscient dels animals, aquells tipus de vida encara rabent d'una força primigènia". La confessió, profundament poètica, expressava de forma sincera el seu cansament per tot el que relaciona amb l'ésser humà.

Del seu nom artístic, dues pinzellades. Si Foix fou que va influir en el tunning del nom del seu pare amb la ja reconeguda anècdota del canvi de la S final per la Ç, que sense deixar de sonar igual, passa de Pons a Ponç, encalçant o cloent amb l'elegància i la precisió de la dalla foixiana la signatura del singular univers de Poncius pare – benaventurat l'artista que tingui amics orats, com és el cas dels tres Joans; Foix, beneït per l'enginy colpidor de la paraula; Brossa, per la màgia del poema imatge; i Miró, el pintor poeta de la plàstica. Joan Pons fill, a fi de bé, i per no ser sepultat per les mels i les ombres de les vicissituds de la vida del pare, tingué l'agosarament d'autoexiliar-se i traduir-se a si mateix a una altra llengua, l'anglès. La metamorfosi escollida pel seu nom fou la de Joan Pons a John Bridges. Si un dia vàrem definir el pare com a deslligador de mons, ara ens toca parlar de l'art del fill, que se'ns proclama com a enllaçador; John el qui traça ponts (Bridges) entre els mons. Valgui aquí l'analogia poètica que esdevé filosòfica, i no va ser en va que un dia Joan pare comentés a un amic seu sobre el seu fill també artista - el mini-ponç tal com el cita Corberó en una carta- que seria l'únic capaç d'exorcitzar el seu món, i així ho feu, en una sèrie d'escultures banyades de silenci, d'un humor subtil, carregades de pura poesia.

Es tracta d'una obra menys immediata, no tan ingent i molt menys obscura que la del pare, amb al·lusions inevitables i contínues al món d'aquest. Un discurs en paràbola amb l'univers pictòric de Joan Ponç, un món que l'envolta des de la infància i del que aconsegueix alliberar-se en un exercici de pràctica de l'art com a exorcisme, que li permet deslliurar-se dels dimonis freudians i fer-ne, per què no, la seva versió. La temàtica pot assemblar-se però no és del tot la mateixa, sembla que ens digui: "per a mi aquesta metàfora es desactiva així i podria tenir un altre significat". També li calia transformar aquelles imatges reals que li havien envaït la retina quan amb la mare seguien, fent i desfent maletes, lleugers d'equipatge, els exilis artístics de Joan Ponç: Barcelona anys 50 escola italiana; Brasil anys 60 escola-atelier-cabana selvàtica; el Bruc escola muntanya; Cadaqués als 70, escola lliure. A partir de llavors se separen. L'un, el pare, anirà terra endins del Pirineu i després cap al nord a França; l'altre, el fill, farà cap al sud i fins a les illes Pitiüses.

Als 17 anys John Bridges torna a Barcelona per fer un curs a l'antiga escola Eina i troba la seva companya de viatge, muller i amiga artista Rosa Maria Ruiz (Romy, també pintor). Inicien el seu propi camí junts al cap de Creus, una aventura que els portarà a Eivissa, on vivint del mateix hort, en un camp de Santa Gertrudis, John Bridges tindrà el seu primer taller de forma conscient. Abans jugava com un homuncle embrionari dins el taller del seu pare, on feu els seus primers mòbils. A principi dels 80 viatgen a Suïssa i s'instal·len a Vésenaz, a la vora del llac Léman. Al soterrani hi té un petit estudi i segueix el treball d'artistes com Calder, Paul Klee, Marcel Duchamp. Entren llavors en contacte amb la filosofia Waldorf i s'amaren de la cosmovisió de Rudolf Steiner d'arrel germànica. Schwarzwald - al cor de la Selva Negra - tal com deia John Bridges: "es tracta d'un món més evolucionat, que ens dóna informació que ve d'un estadi de consciència superior". De retorn a Cadaqués, a finals dels 80, viu a Portlligat i s'adreça cada dia, durant 25 anys, al seu estudi de la casa hotel de la Torre de les Creus, que fou també l'estudi de Ponç pare. En aquest període realitza la major part de la seva producció artística. L'edifici, amb l'ajut de la Romy, creix un pis i és remodelat seguint les instruccions de la filosofia Steiner, sense angles rectes. Actualment ha estat obert per la filla, Sarah Pons Ruiz, com a Casa Nereta, hotel de silenci i inspiració.

Tornant al seu nom, la segona pinzellada. John Bridges és també un homenatge als músics que l'acompanyen en el seu estudi en les hores de treball. Que s'enfilaven al seu ritme. Una altra confluència per entendre la seva manera de viure l'art. Vaig tenir la sort de ser el dipositari de la seva col·lecció de vinils abans de la seva prematura mort el 2002 quan tenia 48 anys. Posseïa una col·lecció formidable: Johnny Rivers, John Lennon, Jim Morrison, Emerson Lake & Palmer, King Crimson, Janis Joplin, Crosby Stills & Nash, Simon & Garfunkel, Pink Floyd, Deep Purple, Dire Straits, Tina Turner, Depeche Mode, Tangerine Dream, entre d'altres. Ah!, i un de molt important pel nostre John, Jaume Sisa amb el seu Cabaret Galàctic! Quantes voltes li deu haver donat. Tot un orgue de simfonies, en conjunt, que es manifesten en les seves escultures de geometries abstractes.

Enumero directament els títols de les seves peces que, com sempre, parlen millor i per elles mateixes: Barca amb antena còsmica, Gos-arbre-lluna, Estanteria de cassetes amb home i lluna, Calamar-sèpia al fons del mar, Punxó contra roda (abstracte), Lluna i estrella, Esbós de gat, Vaixell amb formes geomètriques I, II, III, IV, Gat bombeta, Gos pelut, Fèretre, Molí, Espanta-esperits, Peix, Pèndul còsmic, Antena doble espiral, Persona andando, Mòbil cercle i espiral amb ploma i fusta, Vaixell amb fusta i cercle de coure, Fustes i cercles en suspensió, Balança 1, Balança 2, Gos en un camp de roselles, Personatge amb aurèola i braços estesos, Canya de pescar i cercles rojos, Gos zombie, Fusta amb culleres i cercles en suspensió, Gos i Lluna, Balança de peu, Vareta màgica, Vaixell abstracte, Joshua Tree i arbre petit, Construcció abstracte amb os, Araña amagada, Formiga gegant, Espina de peix, Peregrí, Arbre 1, Arbre 2, 2 arbres abstracte i xiprer, Arbre i estrella, Personatge estrany, Cavall alat, Don Quixot amb gos i estrella, Cercle i elements variats, Jonc i manivel.la, Suport de fusta per fusta, Gos alat, Mòbil d'acer de cristall, 2 estrelles, 1 lluna, 2 peixos, Gat jugant amb bola, Salamandra amb libèl·lula, Vaixell amb formes abstractes, Peix sota l'aigua, Estruç amb cera de llapis, Pèndol i canelobre amb peu, Llum de peu, Telèfon, Llum amb fusta, Apaga-espelmes, Mòbil àngel orinant en llac, Mòbil gos pujant muntanya, Mòbil libèl·lula, Mòbil boia, Mòbil abstracte, Mòbil lluna-peix, Decoració paret amb cercle, Peix gegant, Peix sota l'aigua i libèl·lula, Gos amb corn i collar, Mòbil abstracte, Caixa negra 1 amb 20 antenes còsmiques, Caixa negra 2 amb 20 antenes còsmiques, Caixa negra 3, Caixa negra amb peix, Caixa negra amb tel·la d'aranya, Parets de fusta, Cotxe, Sr. Català, Agulles, Vaixell, Bitxo fusta, Abstracte, Vudú, Adorno, Peça fluida, Rellotge, Sabata, Tros, Llum perforada.

D'entre elles, destacaria una peça clau per la seva càrrega de manifest o proclama d'admiració per qui ell considera el seu referent principal, la seva peça més conceptual del seu catàleg: Boie D'Insemitarion partielle, on podem llegir 16 aforismes del pensament de Marcel Duchamp. N'extraiem quatre cites, un primer tast, per anar fent orella a l'Infra-mince que fecunda parcialment els mòbils, caixes, pèndols, balances, i altres artefactes de l'univers escultòric de John Bridges.

Les 104 obres que s'ha descobert per primera vegada en públic configuren el tot de la seva obra, compacta, concisa. Un univers complert en ell mateix, que s'ha destapat a la Sala Lluís Carulla del Museu de la Vida Rural com a mostra de la seva nova línia expositiva, el dia de gener, en una celebració ben especial, música en viu i recital poètic inclòs. Poncianes us ho recomana. La mostra es podrà visitar fins al 23 d'abril del 2017.

(*) Comissari de l'exposició.

A les imatges, a dalt, Peix, ferro, coure i branques sobre base de fusta carbonaitzada parcialment. A sota, Gat bombeta, bombetes i fil de coure.