"Jordi Mitjà: L'escultura no és important" a la Fundació Suñol

Del 9 de febrer a l'11 de març, el nivell Zero de la Fundació Suñol de Barcelona presenta l'Acte 36: Jordi Mitjà. L'escultura no és important.A l'Acte 36: Jordi Mitjà. L'escultura no és important, l'artista projecta un corpus de treball amb dibuixos, escultures i fotografies que són el resultat d'investigar i pensar noves possibilitats partint de tècniques, situacions i materials utilitzats en l'ofici de manyà o serraller, que ha dut a terme durant tota la vida el seu pare, ara jubilat. Jordi Mitjà va néixer a Figueres l'any 1970 i actualment viu i treballa a Lladó. El seu recorregut mostra un interès a extreure el fet universal dels elements més locals, emfatitzant el procés de producció i el diàleg entre la idea inicial i la conclusió final. Tot nodrint-se dels contextos que l'envolten, Mitjà atén allò que descarta i inhabilitat i valora els errors i accidents que sorgeixen durant el desenvolupament de l'obra. Des que va esclatar la crisi financera el 2008, l'obra de Jordi Mitjà s'apropa a el fet material, incorporant tècniques i components propis de la construcció. L'ús de l'objecte i la concreció tangible li permeten acostar-se més directament a l'estudi dels elements que han estat socialment rebutjats, i és per això que "l'escultura no és important": la brutícia de l'ofici, les guspires al soldar, les ferides i la ferralla prenen força i es valoren. L'artista incorpora la figura paterna en el procés de gestació de les obres que constitueixen la mostra per tal de dialogar sobre el mateix ofici i les seves opcions, amb la intenció de subvertir-les o parasitar-les. D'aquest diàleg i del treball, molts cops en comú entre pare i fill, en sorgirà tot aquest embalum de treballs on l'artista ens proposa diferents derives en relació als materials i les tècniques, però sobretot a la mateixa idea d'escultura. Amb paraules de l'artista: "aquest projecte és un retrobament amb l'ofici familiar que jo vaig descartar per dedicar-me a l'art". Jordi Mitjà inhabilita materials, canvia radicalment les seves funcions i tergiversa absolutament els rols dels espais en què exposa en una recerca constant i intuïtiva que qüestiona el mateix estatus de l'art i que obre algunes vies. A la imatge, detall de Consanguinitat/Equilibri de Jordi Mitjà.