"Aftermath", de Venècia a l'Arts Santa Mònica

Arts Santa Mònica de Barcelona presenta del 31 de gener al 26 de març del 2017 l'exposició Aftermath. L'arquitectura més enllà dels arquitectes, produïda per Santa Mònica i l'Institut Ramon Lull. Els projectes, formen part del pavelló de Catalunya per a la Biennal d'Arquitectura de Venècia del 2016, tenen en comú el fet d'haver creat un lloc. Un lloc que millora la vida dels usuaris i les condicions del territori on s'implanten: són obres amb un marcat caràcter públic que, partint de noves maneres d'entendre el territori, excedeixen els requeriments del seu programa nominal. Certament, no són les úniques obres que comparteixen aquestes característiques; abans d'optar per fer una selecció més àmplia, els autors han preferit centrar-se en conceptes, estratègies, materials i usos per explicar una manera de fer arquitectura que considerem representativa de la condició actual de l'arquitectura catalana. A l'hora d'anar a rodar les obres d'"Aftermath", el  decàleg dels autors era tan concentrat que només tenia sis punts (que, al final, després de molt discutir-ho entre els tres comissaris, vam deixar en set). Els comisaris s'han permès private jokes: com, per exemple, buscar des de quin enquadrament secret una de les obres seleccionades (per descomptat, la més inesperada) sembla un Coderch, quina recorda un Aravena transvestit, quina amaga un racó de Núñez i Navarro (amb barrots de presidiari, és clar), quina té un Barragán, un Piranesi, un Jacques Tati, monsieur arquitecte. Hibridacions prou improbables, sí. Però cada edifici en guarda endins tants d'altres que així es'han divertit jugant amb tots. Biografia dels curadors Jaume Prat (Barcelona, 1975) és arquitecte per l'ETSAB des del 2002 i màster en teoria i pràctica del projecte arquitectònic a la UPC el 2009. Ha col·laborat amb els arquitectes Josep Lluís Mateo, Lluís Comerón Graupera i RCR Arquitectes i té estudi propi amb Montserrat Farrés i Merwan Chaverra des del 2002. És coautor de la col·lecció de llibres electrònics d'Scalae, autor de la Guia d'arquitectura digital del COAC i l'Ajuntament de Barcelona, entre altres publicacions, i autor del blog Arquitectura entre altres solucions. Jelena Prokopljević (Belgrad, 1972) és arquitecta per l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Belgrad (1998), doctorada el 2006 a l'ETSAB. És membre del Comitè d'Experts del Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà (2014-2016); va col·laborar amb el Pavelló de Corea de la Biennal de Venècia del 2014, premiat amb el Lleó d'Or, i forma part del Grup de Recerca en Història Actual de la UAB. Entre les seves publicacions destaca el llibre Corea del Nord: Utopia de formigó; arquitectura i urbanisme al servei d'una ideologia (escrit amb Roger Mateos, 2012). És autora del blog La ciutat socialista. Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és director de cinema i guionista, guanyador de la Concha d'Or al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per Los pasos dobles (2011). També va ser guardonat amb el premi Gaudí a la millor pel·lícula en llengua no catalana i al millor guió per Los Condenados (2009). El 2012 va guanyar el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya. La seva obra ha estat exhibida retrospectivament a la National Gallery de Washington l'any 2013. És co-comissari de l'exposició «RCR Arquitectes: Papers», que es va mostrar a l'Arts Santa Mònica. Lacuesta ha realitzat una obra audiovisual que complementa els dibuixos i esbossos de l'estudi d'arquitectes RCR. Guanyador del Premi Gaudí 2017.