La caiguda de Màlaga el 8 de febrer del 37 al Reial Cercle Artístic

Alain Moreau, crític d'art, donarà una conferència sobre la silenciada matança que va tenir lloc a Màlaga el febrer del 1937, dos mesos abans de la tragèdia en Guernica. Tindrà lloc el dia 7 de febrer a les 20 h. al "Reial Cercle Artístic de Barcelona". Fa 80 anys, el 8 de febrer de 1937 a Màlaga, (2 mesos abans del brutal bombardeig de Guernica) va ocórrer la més mortífera matança de civils de tota la Guerra Civil espanyola. El drama va ser silenciat tant pel bàndol rebel com pel Govern legítim de la República. La República responsable de l'abandó de la ciutat i la seva població hauria d'haver defensat Màlaga com a punt estratègic de la Mediterrània. Va haver-hi doble censura: la dels botxins i la del Govern de Largo Caballero. Durant la conferència es projectarà un esbós inèdit de Picasso, d'una mare amb el seu fill mort, signat i datat del 5 de març de 1937, amb dedicatòria al seu gran amic el poeta Paul Éluard. L'artista malagueny va repetir, amb molt poca variació, la mateixa composició en la sèrie de dibuixos preparatoris per al seu gran mural del Guernica al mes de maig. Això demostra de part de Picasso seu profund coneixement i interès pels sofriments dels seus compatriotes malaguenys. En la conferència s'intentarà debatre per què Picasso va aprofitar el títol de Guernica, donant l'esquena a la tragèdia que acabava d'ocórrer a la seva ciutat natal poques setmanes abans. Va ser molt temptador per a Picasso permutar la desfeta de Màlaga pel protagonisme de Guernica que va acabar entre bombardeig i incendis completament arrasada el 26 d'abril. Aquestes imatges de ruïnes totals eren tan espectaculars que havien estat publicades en totes les portades de la premsa mundial. Fins a la data, la notícia de Guernica, exceptuant el de l'enfonsament del Titanic, va tenir la cobertura més gran mediàtica de la història. L'impacte de les ruïnes de Guernica va fer la volta al món, amb un nombre de víctimes exageradament inflat. Es va parlar de fins a 3.000 morts, oficialment el govern basc donava la xifra de 1.645 quan els últims recomptes pels historiadors recents, no sobrepassen els 130. (No obstant això, el nombre de víctimes civils anònimes i ignorades de Màlaga, s'estima entre 3.000 i 5.000). Picasso es va deixar influir per les ruïnes de Guernica on la major part de la població de la Vila Basca s'havia salvat, gràcies als seus 7 refugis. A Màlaga en la fugida coneguda com la "desbandá" al voltant de 150.000 persones, van ser perseguides per mar, terra i aire, disparats des de tres vaixells nacionals: El Canàries, el Balears i el Cervera. Mentrestant, avions italians i alemanys els metrallaven des del cel i per terra els perseguia l'exèrcit nacional i les tropes marroquines. Els milers de cadàvers no estaven per davall del silenciada ciutat de Guernica, sinó escampats desesperadament al llarg dels 200 km de la "carretera de la mort" tal com ho testimonia el precursor de Metges sense Fronteres, el cirurgià canadenc, Norman Bethune , qui amb el seu equip va salvar moltes vides.