"Circuits comunicatius" de Roberto Jacoby a la Galeria Bacelos

Roberto Jacoby va ser un dels protagonistes de l'avantguarda argentina dels seixanta, artista conceptual l'obra traspassa els límits del que és artístic per intervenir en l'esfera pública servint-se de canals de comunicació com les comunicacions massives, les xarxes d'amistat, la performance o internet .   L'activitat de Roberto Jacoby comença influenciada pel pensament d'Oscar Masotta i lligada a l'Institut Vaig donar Tella, del qual es desvincula el 1966, quan signa el manifest "Art dels mitjans de comunicació" juntament amb Eduardo Costa i Raúl Escari. L'Anti-happening (1966), obra fundacional del grup, inventava un esdeveniment que mai havia passat, un happening, i el documentava a través de gasetilles de premsa i fotos trucades, alguns d'aquests originals estan compresos en la mostra.

La sèrie 1968 el culo te abrocho (1968-2008), també inclosa en aquesta exposició, consisteix en una selecció de retallades i testimonis escrits de l'arxiu personal de l'artista. Sobre ells Jacoby ha reimprès frases de diverses procedències, entre altres, les lletres de Virus, el grup de rock underground del que va ser lletrista en la dècada dels vuitanta, al qual ens remet la instal·lació sonora Tócame el ro k (2012). A partir de la dictadura de 1976 comença a produir teoria política que pensa el fracàs de la revolució i, paral·lelament, treballa com a lletrista del grup argentí esmentat.

Des de llavors, mitjançant la festa, el ball, i el "estar junts" l'artista va reivindicar la potència col·lectiva com una forma d'enfrontar-a la por ia la desarticulació del terrorisme d'estat. Es tracta d'una forma de socialitzar que va teoritzar com la "Estratègia de l'alegria" de la qual la sèrie 1968 el culo te abrocho (1968-2008), composta per 27 impressions, guarda moments significatius. Per Jacoby la materialitat de l'obra consistia en la seva circulació en els mitjans massius. Internet donaria un suport veritable al concepte de "desmaterialització de l'art", que en el seu moment semblava poc tangible, i que proposava major "lleugeresa" de les manifestacions artístiques a través dels mitjans de comunicació.