Exposició fotogràfica de Hanna Jarzabek a la Sala Cava de Can Basté

Del 13 de febrer fins al 28 de març de 2020, la Sala Cava de Can Basté acull l'exposició fotogràfica Fuera del mapa- Transnístria de Hanna Jarzabek. Una exposició de fotografia documental que descobreix com viu la gent d'un territori independent sense cap mena de reconeixement internacional. Un país que no existeix en cap mapa i on les noves generacions conviuen amb la decisió d'un passat que contrasta amb un futur cada vegada més globalitzat i digital, fora del seu territori. Amb la caiguda de la Unió Soviètica, algunes de les antigues repúbliques soviètiques van entrar en una espiral de conflictes ètnics i lingüístics de la nit al dia. Trencant amb la idea del multiculturalisme, idea promoguda per l’URSS a vegades de manera forçada, aquestes repúbliques van buscar establir les seves identitats nacionals convertint-se en nous estats. En resposta a això, algunes regions dins d’aquests nous estats van decidir seguir el seu propi camí i, en un moment o un altre, van declarar unilateralment la seva independència. Gairebé trenta anys després, aquestes regions, considerades per la Comunitat Internacional com a separatistes, encara no han obtingut reconeixement i si són capaços de mantenir-se, és bàsicament gràcies al suport i l’ajuda econòmica d’un país protector. Com es viu en un lloc que no existeix en cap mapa del món? Quin és realment el preu de ser un pària dins de la Comunitat Internacional? Aquestes preguntes van servir com a punt de partida. Per a preservar el seu idioma i identitat russa, Transnístria es va separar unilateralment de Moldàvia en 1990. Dos anys més tard, els seus habitants van haver de defensar amb les armes el que ara consideren el seu país. De cara a dins, Transnístria té totes les característiques d’un estat: govern, moneda, passaport, fronteres i forces armades; no obstant això, per al món exterior no existeix. La separació unilateral de Moldàvia va crear una espècie de bombolla, on el no reconeixement i uns llimbs legals permeten negocis opacs i dubtosos, obrint passo a la pobresa i a les desigualtats. Avui la vida econòmica i política de la regió està pràcticament regida pels oligarques. Els transnistrians en general es consideren patriotes i amants del seu país. No obstant això, la falta de treball, l’aïllament i la difícil situació econòmica empenyen a molts a emigrar. A poc a poc la regió es va despoblant, deixant enrere nens i avis. Per als qui es queden, el problema de la identitat comença a passar al segon pla.