Antonio Ballester Moreno, a la Casa Encendida

La Casa Encendida de la Fundació Montemadrid presenta del 3 de febrer al 23 d'abril, l'exposició Viva els camps lliures d'Espanya!, d'Antonio Ballester Moreno, un dels noms més destacats de la pintura actual a Espanya. Comissariada per Tania Pardo, Visquin els camps lliures d'Espanya!, és una invitació a la contemplació, a través de trenta enormes llenços, on l'artista reprèn gran part de la seva imatgeria basada en la geometria, la cultura popular i la natura. L'exposició, concebuda com una gran instal·lació, representa la tardor a través de la pluja, el sol i la lluna, elements que remeten a les formes bàsiques geomètriques i, al seu torn, al context en el qual van sorgir les primeres avantguardes artístiques i algunes de les seves temàtiques més característiques com són el primitivisme, la infància, la geometria, l'art concret, l'abstracció, la figuració o el realisme. Les obres d'Antonio Ballester remeten a un món de colors primaris, de formes infantils on els materials com el jute sense tractar o el fang reprodueixen una obra de singular bellesa que recorda a alguns artistes d'aquelles primeres avantguardes com Paul Klee, Joan Miró o Josef Albers. La selecció d'obres per a la mostra conformen un bell paisatge natural i evidencien el personal estil de l'artista En els últims anys, el llenguatge formal d'Antonio Ballester Moreno (Madrid, 1977) ha anat depurant cap a la simplificació de formes i colors que remeten al més bàsic, als orígens. Investiga les relacions i patrons de comportament a la natura i la seva influència en disciplines com l'educació, l'ecologia, la psicologia i, per descomptat, l'estètica i l'art. La posició d'Antonio Ballester Moreno pel que fa al treball manual és ideològica; per tant, la seva pràctica serà la manifestació d'una clara actitud de l'artista davant la vida. El títol de la mostra Visquin els camps lliures d'Espanya!, és una frase de l'escultor Alberto Sánchez que sorgeix en una de les excursions al costat del pintor Benjamí Palencia pels voltants del Madrid de finals dels anys vint i principis dels trenta. La frase es recull en el llibre Paraules d'un escultor escrit per ell mateix en converses amb Luis Lacasa. La idea de la contraposició entre la modernitat i el rural de què parlaven aquests artistes a l'Espanya d'aquells anys serveix ara a Antonio Ballester Moreno per mostrar els efectes gràfics que produeixen els patrons naturals, els cicles i les estacions en la nostra psicologia. Destacant sempre el més essencial, el llenguatge reduït i formal d'Antonio Ballester Moreno es basa en l'abstracció que recreen símbols a partir de formes geomètriques bàsiques. Llunes, sols, pluja o estrelles per representar un cicle vital que recorda, en els seus traços, a alguns artistes de les primeres avantguardes, en concret a Paul Klee, Joan Miró o Josef Albers. Amb motiu de la mostra, La Casa Encendida ha editat una publicació que recull una vintena de collages costat de textos de l'escultor, escriptor i acadèmic Juan Bordes; del comissari i investigador Ulrich Schötker; del professor i historiador Rafael Sánchez-Mateos i de la comissària Tania Pardo. Taller Aisthesis radical i atenció profunda Paral·lelament a l'exposició es duran a terme diferents activitats vinculades a la mostra, entre elles, el taller Aisthesis radical i atenció profunda impartit per l'artista en col·laboració amb Rafael Sánchez-Mateos, del 4 al 7 d'abril. El taller consistirà a realitzar petites accions i exercicis relacionats amb la percepció i la pràctica artística d'Antonio Ballester Moreno. A través de sessions teoricopràctiques, que abordaran les diverses formes de crear una experiència estètica amb els objectes i les formes eternes de l'art i la natura, es duran a terme accions a La Casa Encendida, el Museu del Prado i el Turó Testimoni. El taller segueix els principis de l'Ordre del Tercer Ocell, un grup internacional i semiclandestí de radicals de l'experiència estètica que pren, davant els objectes i les formes fetes per ser mirades, una estranya postura d'observació i els dedica una mena d'atenció profunda i sostinguda. En diuen "aisthesis pràctica" i busquen la realització en l'experiència de l'objecte que observen. L'important per a aquest grup és resistir-se a la satisfacció de l'opinió, de la interpretació o del discurs. Un esperit de generositat caracteritza aquesta mirada quan es pregunta què podrien necessitar els objectes i les formes de nosaltres, que els contemplem. Una manera de percebre la virtut és assegurar un tipus de desinterès ple, de gratuïtat, sens dubte estranya en un món extenuat per la productivitat. Antonio Ballester Moreno (Madrid, 1977) Ha realitzat exposicions individuals a MUSAC de Lleó, a La Casa Encendida, a la Galeria MaisterraValbuena de Madrid, Pedro Cera a Lisboa, Christopher Grimes a Santa Mònica, L. i en Peres Projects, tant a Berlín com a Los Angeles. Ha participat en exposicions col·lectives, entre elles, "Abans que tot" i "Col·lecció III i V" al CA2M a Madrid, al MUSAC de Lleó, així com en Grimmuseum Berlín, a la Galeria The Hole a Nova York ia Peres Projects de Berlín i Los Angeles, entre d'altres. El seu treball està en les col·leccions de MUSAC a Lleó i el CA2M a Madrid. Rafael Sánchez Mateos Paniagua Artista i professor independent. Doctor en Filosofia (departament d'Estètica) amb una investigació sobre la infància com a figura estètic-política de la ruptura. Treballa l'art i la filosofia en el marc d'una experiència emancipada. Ha format part dels col·lectius Luddotek, Cunctatio i Fundació Straubinger. Ha presentat els seus treballs a Documenta 12, Steisrischer Herbst, Espai D'Art, La Casa Encendida i el Museu Nacional d'Art Reina Sofia, entre altres llocs. I ha exposat en centres com MUSAC, Artium, Intermediae, La Lenta, CSA Tabacalera, COAM, Centre Centre i Centre Huarte. Tania Pardo Responsable d'exposicions de La Casa Encendida i Professora associada del Departament d'Història de l'Art III de la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat comissària en MUSAC, Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó, responsable de Programació de l'espai Laboratori 987 (2005-2010) i directora de Projectes de la Fundació Santander 2016 (2009-2010).