Artur Duch inaugurà el dia 3 de febrer la seva nova i particular exposició a Sitges. Ho feu en l'àmbit de Sala d'art Nicolàs del carrer Àngel Vidal, conegut popularment com "el carrer del Retiro" per la centenària entitat que ha marcat els rumbs i les perspectives d'una vila d'ivori, amb fama d'esbojarrada, embogida platja de moda, encalmada i distesa aparentment, abocada al canvi permanent, suburbi metropolità llançat a una successió imparable i simultani de fets i dits, modernitats i avantguardismes, reviscolaments i homenatges, records i actualitzacions del fet artístic. Un fet, l'artístic, estretament lligat a l'espiritualitat, a la quinta essència, a l'ésser intangible de la humanitat que Sitges ha congriat perennement en una constel·lació d'artistes que es remunta als temps de Bernat de Fonollar amb Ferrer Bassa com a geni fundador d'una nissaga d'artistes, pintors i escultors que han viscut i treballat a la Blanca Subur.
Artur Duch exposà el 2012 a l'edifici Miramar de Sitges amb una retrospectiva que duia per títol Impermanència, l'etern canvi de totes les coses, organitzada per la regidoria de Cultura amb Mireia Pascual al capdavant de la proposta comissariada per Beli Artigas Coll. Aquell era un reconeixement a un artista "legal", que des del seu estudi sitgetà al Poble Sec ha superat les cícliques crisis del sector artístic, galerístic o comercial, cada cop més afeblit. Durant més de quaranta anys l'obra d'Artur Duch ha marxat del seu taller davant l'Hospital de Sant Joan Baptista cap a les galeries d'art de Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona, Osca, Màlaga, Madrid, Conca, Palma de Mallorca, Lleó, Burgos, Santander, València, Castelló, Brighton i Brussel·les .
A Sitges Duch inicià mostres públiques a la Galeria Nueva, un local petit del carrer Nou que Pierre Txetverikoff mantenia obert combinant la venda d'antiguitats amb les exposicions de les obres de joves promeses com l'Artur mateix, en Lligades Pujadas, en Xisco Mensua, en Jordi Roses o en Diego Guirao, al costat de les d'artistes més granats i reconeguts com a Daza Rosas (Almeria, 1934 - Sitges, 1992), Bruno (Sitges, 1921 - 2000), Juan Navarro Ramón (Altea, Alacant, 1903 - Sitges, 1989) i Anna Lenchs (Montzen, Belgica 1943). Un dels seus mestres fou Ramon Sanvisens, professor a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona on l'any 1971 Artur Duch va ingressar, essent fidel deixeble del mestre fins que va comprendre que un cop saps volar (pintar) cal descobrir nous horitzons, noves formes per un mateix, creixent en el canvi, trobant i obrint nous camins inèdits. Artur Duch exposa ara la seva més íntima i última producció pictòrica. Obra plàstica, matèrica i gestual; abstracta, sí, abstracta i abstreta del context figuratiu on havia quedat avarat. Acompanya la nova etapa amb escultures en ferro que aixopluguen pedres: nius pedrals. Més enllà de la matèria i de la forma podem descobrir l'emoció. Deixeu de buscar incansablement un sentit preestablert, millor prendre partit per la intuïció, la més lleu de les sensacions, ella podrà dur-nos a un coneixement de la globalitat que cap paraula pot expressar. Més enllà de les paraules el silenci ens obre la porta a la contemplació profunda, a una mirada a fons que ens identifica amb un estat de consciència on la percepció sensorial s'amplia fins a esdevenir transcendent. La vibració més subtil, el volum més lleu, la textura més fina, el color més intens, la gestualitat capturada en la pasta matèrica, Duch sobrevola el seu món visual i s'enlaira cap a noves percepcions on l'emoció i el color li donen força d'esperit i nou impuls per volar ben alt, sentint l'aire, l'aigua, la pedra, la terra, la fusta, el tot i el no-res. Matèria i gest, color i aura.