Lyonel Feininger (1871-1956) a la Fundació Juan March

Del 17 de febrer al 28 de maig la Fundació Juan March de Madrid presenta l'exposició Lyonel Feininger (1871-1956). L'exposició  és la primera a presentar al nostre país una retrospectiva d'aquest artista, americà i alemany, mestre de la Bauhaus i una de les figures més peculiars de la modernitat pictòrica. Encara que Lyonel Feininger va néixer a Nova York, els seus pares, músics d'origen alemany, van voler que es traslladés a Hamburg per completar la seva formació musical quan tenia tan sols setze anys. Aquesta espècie de doble pertinença, americana i alemanya, marcaria tant la seva vida com la seva obra. A Alemanya, Feininger va decidir dedicar-se a l'art i es va endinsar en un gènere en aquell moment incipient: la tira còmica. Els seus dibuixos satírics i les seves vinyetes no van trigar a ser publicats en revistes alemanyes i franceses com Ulk [Broma], Lustige Blätter [Pàgines còmiques] o Le Témoin [El testimoni]. El 1906, poc abans de mudar-se a París, va signar un contracte amb el Chicago Sunday Tribune, per al qual Feininger va crear The Kin-der-Kids [Els nens Kin-der] i Wee Willie Winkie s World [El món del petit Willie Winkie] , tires que es compten entre les manifestacions més primerenques del còmic internacional. Però Feininger va anar deixant de banda la caricatura per bolcar-se, de forma natural i progressiva, en la pintura. Encara que en els seus primers quadres va mantenir encara un vincle amb la caricatura, centrant-se en escenes de carrer i personatges exagerats, entre 1906 i 1908 va treballar en una línia més abstracta, abandonant pràcticament la figura i adoptant un llenguatge basat en les línies rectes i els plans fragmentats de color; una mena de cubisme figuratiu i prismàtic amb vetes romàntiques i màgiques que es convertiria en una de les marques originals. El 1919, Walter Gropius va convidar a Feininger a formar part de la Bauhaus juntament amb Klee, Kandinsky i altres artistes, concretament perquè dirigís el taller de gravat, del qual Feininger va ser mestre fins al seu tancament en 1932 per les autoritats nacionalsocialistes. El treball a la Bauhaus li va fer desenvolupar en profunditat la tècnica del gravat en fusta a la fibra, la qual cosa li va permetre aprofundir també pictòricament en el joc de plans. Amb l'arribada del nazisme, el seu art va ser titllat de "degenerat" i en 1937 Feininger va decidir tornar als Estats Units, on viuria fins a la seva mort el 1956. Feininger i el seu món són acollits ara en el marc d'un programa expositiu -el de la Fundació Joan March- que presenta figures, èpoques o aspectes insuficientment explorats de la cultura moderna. L'exposició és una mena de "retrospectiva concentrada" de l'obra de l'artista, que reuneix més de tres-centes obres i documents procedents de diverses col·leccions públiques i particulars d'Europa i Estats Units, que recorren tant les diferents tècniques amb què l'artista va treballar - el dibuix, la gràfica, la pintura i la fotografia- i també la construcció de trens i joguines, a més dels principals motius de la seva obra. Aquesta abunda en figures i personatges, en trens i vaixells, en paisatges i marines i en les arquitectures seriades de ponts o de ciutats que li van inspirar i que Feininger va convertir en emblemes: París, Weimar, Halle, la localitat costanera de Deep, al mar Bàltic, el petit poble de Gelmeroda o els perfils de la seva Manhattan natal. L'exposició, que ha comptat amb l'assessorament especial de Achim Moeller, responsable de l'Lyonel Feininger Project, Nova York - Berlín, (entitat que desenvolupa des de fa anys el catàleg raonat de pintures de Feininger) i amb la col·laboració de nombrosos especialistes internacionals, està acompanyada d'un catàleg profusament il·lustrat que constitueix la primera monografia en espanyol sobre l'artista, amb assajos i textos d'alguns dels més prestigiosos experts en la seva obra, com Wolfgang pap, Ulrich Luckhardt, Maurizio Scudiero, Heinz Widauer, Peter Selz, Achim Moeller , Danilo Curti-Feininger, Martin Faass o Sebastian Ehlert. A més, la Fundació Juan March publica com edició complementària la versió en castellà de La ciutat en els confins del món, un llibre sobre l'obra i la vida de Feininger publicat el 1965 en anglès i alemany, amb textos i fotografies de dos dels fills l'artista, el pintor T. Lux Feininger i el fotògraf Andreas Feininger, que contribueix, com l'exposició i el seu catàleg, a apropar al present l'obra de Feininger de l'altre cap del qual va ser el seu món. A la imatge, detall de Gelmeroda VIII, 1921. Whitney Museum of American Art, Nova York. © Whitneu Museun, N.Y.