Juan Manuel Bonet pren possessió com a director de l'Institut Cervantes

El nou director de l'Institut Cervantes, Juan Manuel Bonet, s'ha compromès, en prendre possessió del càrrec, a articular un "pla de xoc cultural", obrir "noves vies de col·laboració inèdites" amb diverses entitats, "ser encara més iberoamericà" i estrènyer llaços amb els organismes responsables de fomentar el català, el gallec i el basc. Acompanyat pels ministres d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, i d'Educació i Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, així com per Víctor García de la Concha, director sortint, Juan Manuel Bonet (París, 1953) va jurar el càrrec a la seu de l'Institut davant d'uns quatre-cents convidats del món cultural, acadèmic i diplomàtic. "Demano la vostra col·laboració per donar-li un gran impuls a la difusió de la nostra cultura", va dir Juan Manuel Bonet als assistents. "És la meva intenció explorar vies de col·laboració inèdites amb museus i fundacions, amb entitats de gestió, amb el món de la gastronomia o de la moda. A tots us convido a ajudar-nos a articular el que m'atreviria a definir com un pla de xoc cultural, amb l'excel·lència com a meta". En aquesta tasca, va prometre treballar en estreta col·laboració amb Iberoamèrica: "Literària, artística, musicalment, el Cervantes ha de ser encara més iberoamericà del que ha estat fins ara". Per a això, Bonet va proposar establir "una sinèrgia molt més gran" amb la resta de les institucions espanyoles actives en aquella zona. Va anunciar que plantejarà als dos ministres presents "explorar nous camins, tant en el terreny de la cultura com en el de l'ensenyament del nostre idioma". No seran aquestes les úniques peticions als ministres. El nou director els va sol·licitar (a ells, a tot el Gabinet i al president del Govern) que "ens ajudin a superar les actuals estretors", ja que "el pressupost de crisi amb el qual treballem ens obliga a fer miracles quotidians" després de perdre el 29% de les transferències de l'Estat en els últims vuit anys. La segona petició és que el Cervantes pugui desenvolupar la seva tasca "a llarg termini, amb plena autonomia i independència de criteri" (és a dir, al marge de vaivens polítics), amb el suport del Govern, de tot el Parlament i de la societat. Ni immobilista ni rupturista En aquestes dues qüestions, Bonet seguia el criteri del fins ara director, Víctor García de la Concha: "Seré entusiasta continuador del moltíssim bo que han fet els meus predecessors". Amant de les avantguardes (artístiques), no serà ni immobilista ni rupturista, "però sí el més innovador que sàpiga ser-ho". Es va definir com "apassionat per l'idioma i la cultura espanyols" i va destacar que, per a Espanya i Hispanoamèrica, "l'espanyol és el seu producte internacionalment més demandat" i "la llengua és el seu principal actiu econòmic". Pel que fa a les llengües cooficials, impulsarà el seu ensenyament a l'exterior i difondrà la cultura en català, gallec i basc. Encara que "a ningú se li escapa que no és aquest un terreny fàcil, i menys en aquests moments", va avançar que desitja entrevistar-se aviat amb els responsables de l'Institut Ramon Llull (la primera carta que ha rebut era del seu director); del Consello da Cultura Galega i de l'Institut Etxepare. "Tant de bo trobem terrenys d'entesa", va aventurar. Com a escriptor, crític d'art i comissari d'innombrables exposicions, el seu discurs va estar ple de mencions a noms propis de la cultura en espanyol. I com exdirector del Cervantes de París des del 2012 -i per tant, bon coneixedor de la institució- també va tenir paraules per als treballadors: directors de centres, professors (que "tenen alguna cosa de missioners de l'idioma") i tots els que dediquen el seu esforç diari (mil persones de plantilla i un altre miler de col·laboradors) a la promoció de l'espanyol i la seva cultura arreu del món. A la imatge, Juan Manuel Bonet, Alfonso Dastis, Iñigo Méndez Vigo i Víctor García de la Concha.