"Exercicis de resistència" de Nicolás Robbio en La Casa Encendida

La Casa Encendida de Fundació Montemadrid presenta l'exposició Exercicis de resistència, de Nicolás Robbio (Mar de Plata, Argentina, 1977) amb motiu de la celebració d'ARCOmadrid 2017 en què l'Argentina és el país convidat. La mostra es podrà visitar del 17 de febrer al 16 d'abril del 2017. La mostra incideix en la relació de l'artista amb l'estudi del dibuix, que va començar fa anys a través d'un manual de normes IRAM (Institut Argentí de Normalització i Certificació) en el qual va trobar tots els símbols que s'utilitzen en el dibuix tècnic quan es confecciona un pla: lletres, números, punts, fletxes, escales, línies per a construccions, seccions, representacions de vistes en perspectiva; en definitiva, tot allò que es necessita per elaborar manuals d'informació tècnica on la pulcritud del dibuix per a la seva comprensió fascinar a Robbio. Les peces que formen la mostra responen a aquesta lògica del dibuix a la qual tantes vegades s'ha referit l'artista, des de la titulada Discurs, una quadrícula a gran escala realitzada directament sobre paret en al·lusió a l'ordre que simbòlicament aquesta representa; passant per la instal·lació titulada Plànol expandit (qüestions en traçar una línia), formada per 319 línies realitzades en filferro sobre el mur que, a manera de ratlles sinuoses, simbolitzen perfils de fronteres. Aquesta delimitació geogràfica està present també en la peça Els paisatges només existeixen en la memòria, un mapa que no deixa de ser un codi de lectura a través del llenguatge cartogràfic que al·ludeix a la construcció del paisatge mental. I és que en molts dels seus treballs es percep una cosa molt físic que té a veure amb l'ús de determinats materials i objectes que fan referència a la força continguda, sobretot en Arquitectures de reis (Exercicis de tensió) en el qual un sistema de ploms i unes cordes contínues evidencien, per mitjà de la seva memòria funcional, la força de la gravetat. Aquí, una sèrie d'objectes i alguns elements naturals - branques, fustes, ossos- són sostinguts per la pressió que la corda exerceix sobre la paret. La relació entre els diferents elements permet construir un tipus d'arquitectura on els elements disposats i l'estructura de corda que els sosté, es vinculen a la forma física i també a la simbòlica. Una altra de les peces que es pot veure a la mostra és la titulada Conflictes al camp Y-X, en què l'artista realitza incisions a manera de ratlles sobre una superfície de pissarra deixant els solcs i destruint la funció de l'encerat. D'aquesta manera, reconstrueix la funcionalitat de l'objecte. Finalment, se situa Tona, una muntanya de sorra il·luminada per un llum que reitera la idea de la contenció i de la unió d'elements moleculars per a representar un altre més gran, concepte al qual l'artista al·ludeix a diferents obres.