El Museu d'Art dedicarà una exposició al col·lectiu ADAG

El Museu d’Art de Girona oferirà, des del 17 de juny al 5 de novembre de 2017, una exposició dedicada a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (1976-1978), comissariada per l’historiador de l’art Narcís Selles. Arran de la mostra, emmarcada en el quarantè aniversari de l’activitat del grup, s’editarà un catàleg, que es presentarà el mes de setembre de 2017. L’ADAG va ser un col·lectiu plural de creadors plàstics que constitueix una de les principals experiències organitzatives i d’acció política antifranquista del món artístic a Catalunya i a l’Estat espanyol durant el procés de derogació de la dictadura. Les activitats del grup incloïen un ampli ventall de formes i mitjans d’intervenció, com la creació d'ambients concebuts col·lectivament i amarats de sentit crític, l’organització d’exposicions obertes que buscaven la màxima participació, la confecció de cartells per a les forces democràtiques o la presència i col·laboració en manifestacions reivindicatives i mítings polítics del moviment opositor. Aquest grup va assolir un notable ressò públic i va fer una aportació important en el terreny de la reflexió i la pràctica artística. Alhora va jugar un paper de primer ordre en la visualització pública de l’oposició democràtica en uns moments en què els partits polítics encara no eren legals. El col·lectiu va actuar com a dinamitzador de determinades activitats dels moviments cívics i socials que operaven a Girona, fins al punt d’esdevenir-ne una veritable caixa de ressonància, i es va convertir en un instrument destacat en el procés de recuperació de la memòria històrica, especialment dels anys de la República. Artistes units per la mateixa causa L’aparició de l’ADAG està estretament relacionada amb la creació de l’Assemblea Democràtica de Girona, de la qual l’ADAG formava part activa, amb la presència d’un representant en el seu òrgan permanent. A més, l’ADAG també va tenir representació directa en l’Assemblea de Catalunya. La presentació pública del grup va tenir lloc a Girona l’abril del 1976. El seu manifest fundacional va ser signat per trenta-cinc artistes, sobretot de la ciutat de Girona i el seu entorn. Entre els seus membres més actius, hi havia Enric Marquès, Jaume Fàbrega, Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Lluís Carreras, Joan Casanovas, Jaume Faixó, Montserrat Guanter, Bep Marquès, Francesc Torres-Monsó, Damià Escuder, Maria Crehuet, Isidre Vicens, Guillem Terribas, Santiago Roca D. Costa, Montserrat Costa, Niebla, Narcís Comadira, Carles Vivó, Emili Massanas, Jordi Gispert o Joan Boladeras. Un art reivindicatiu en plena transició Les manifestacions plàstiques de l’ADAG es caracteritzaven per intervenir directament damunt situacions i temes sentits com a propis per àmplies capes de la població, i que moltes vegades ja comptaven amb l’impuls de diferents grups. Precisament, la seva primera mostra s’integrava en la campanya sobre els Drets Humans que havia endegat Justícia i Pau, i que ja havia merescut un cicle de cinema per part de l’AFIC. O la instal·lació Salvem la Devesa, que comptava amb la col·laboració del Grup de Medi Ambient i el patrocini dels Col·legis Professionals de Girona, recollia un sentiment ciutadà generalitzat davant la degradació progressiva del paratge. L’Homenatge a Carles Rahola, el prohom gironí d’origen cadaquesenc que va ser afusellat per Franco l’any 1939, va ser la mostra que tingué un major ressò. La revista Presència li havia dedicat un número especial i posteriorment l’ADAG, amb el suport de tota l’oposició democràtica i de nombroses entitats de Girona, va muntar l’exposició. L’Onze de Setembre de 1977, l’ADAG, a part de realitzar el cartell de convocatòria de la manifestació unitària de la Diada Nacional, va dur a terme una performança a la plaça de Catalunya, que consistia en l’elevació a l’espai de quatre grans barres vermelles i el seu desplegament posterior al llarg del llit de l’Onyar. El seu darrer acte fou per la diada de Sant Jordi de 1978 i va consistir en la inauguració de l’escultura d’homenatge a Carles Rahola a la Rambla de la Llibertat, amb un parlament del futur alcalde Joaquim Nadal. Posteriorment, però ja en una situació de desmembrament intern, l’ADAG féu algunes preses de posició crítiques sobre diversos temes de caire políticocultural. El Museu d'Art de Girona fa una crida a totes les persones que conservin fotografies, filmacions o obres de l'ADAD per si lis volen cedir temporalmente per a l'exposició. Cal posar-se en contacte amb el Museu d'Art de Girona, telèfon 972 20 38 34.