"Estades", de Carlos León al Museu d'Art Esteban Vicente

El Museu d'Art Contemporani Esteban Vicente de Segovia acull l'exposició Estades. Carlos León, del 17 de febrer fins al 4 de juny. Es tracta d'una mostra compartimentada en quatre espais diferents del Museu. Estades mostra, combinats en diferents proporcions, pintures, fotografies i objectes, en un intent de traslladar al Museu l'ambient multidisciplinari de l'estudi de l'artista. L'exposició conté, a més, una sèrie de natures mortes realitzades a força de fragments de vidre trencat, acoblats amb els altres, procedents dels forns de la Real Fàbrica de Cristalls de la Granja. En aquesta última, s'ubica, a més, una cinquena estada amb el títol de Pintura en transparència, on, al costat de les obres a força de vidre, trobarem també muntatges de làmines de polièster, un material molt apreciat pel pintor, amb el qual ha volgut mostrar les possibilitats de la transparència. Carlos León és un artista en l'obra del subjacent, gairebé sempre, una certa noció de paisatge, però a una escala en què els seus llocs d'inspiració ens semblen abstraccions. L'artista, que ha observat i fotografiat la natura des de fa anys, un dia es va adonar que trobava en les imatges captades del seu entorn, el que ell feia al taller. En algunes d'elles la semblança amb els seus quadres és sorprenent. Des de fa anys, sol dedicar bona part del seu temps a acoblar objectes, combinant peces de ferralla, mobiliari obsolet i altres deixalles, armant amb ells metàfores de significats imprevistos. Un conjunt d'aquest tipus d'obres ocupa l'estada anomenada "els casaments". El pintor i escultor Carlos Lleó, nascut a Ceuta en 1948, es va traslladar amb la família a Segòvia quan tenia tres anys. Va passar en aquesta ciutat la seva infància i adolescència, fins marxar a Valladolid per estudiar Medicina a la seva universitat. Va abandonar aviat aquests estudis, ja que la seva creixent vocació artística el va portar a prendre la decisió d'emigrar i instal·lar-se a París l'any 1972. El mateix dia de la seva arribada a aquesta ciutat va visitar la magna exposició dedicada a Barnett Newman al Grand Palais, i allò va resultar determinant en l'orientació posterior del seu treball, que va trobar en l'expressionisme abstracte americà i en la seva projecció sobre bona part de l'art europeu d'aquells dies, el suport sobre el qual començar a consolidar les seves pròpies recerques. Instal·lat a Madrid després del seu retorn a Espanya el 1980, va viure en ell els avatars d'aquella estimulant Moguda, amb el parèntesi d'una estada a Nova York després de ser seleccionat per participar al Triangle Artists 'Workshop dirigit per Anthony Caro i d'un any més en aquesta ciutat, becat pel Comitè Conjunt Hispà Nord-americà. A finals dels vuitanta va entrar a formar part de la junta directiva del Cercle de Belles Arts de Madrid i va ser contractat com a professor associat per la Facultat de Belles Arts de Conca, en la qual va exercir funcions de degà durant dos anys. El 1991 va muntar el seu estudi a la província de Segòvia i el 1995 va tornar a Nova York romanent allí set anys. Des d'aquesta última estada americana viu i treballa de nou en terres segovianes.