Les Arqueologies imaginàries de Miquel Navarro a la Sala Kubo-Kutxa

Del 17 de febrer al 21 de maig Les Arqueologies imaginàries de Miquel Navarro ocupen la Sala Kubo-Kutxa de Sant Sebastià. Arqueologies imaginàries, comissariada per Dolors Duran Úcar, recorre el treball de l'escultor Miquel Navarro a través de peces icòniques com Ciutats i la escultura inèdita de 3,5 m d'alçada d'alumini massís PLACON. Acompanyant les peces de grans dimensions l'exposició trobem quaderns de treball i altres obres de petit format. Es presenten tres de les seves Ciutats realitzades en diferents èpoques de la seva carrera: La Ciutat (1984-1985), Ciutat vermella (1994-1995) i Entre murs (2000). Al costat d'elles, PLACON, gran «tòtem» poderós, ferm, amenaçador i al mateix temps protector. Fort i rígid, amb formes rotundament planes, però amb un únic lateral orgànic, sensual que l'humanitza i fins i tot sexualitza, com reconeix el mateix artista, qui assocïa les seves formes amb un llavi vulvar. Presentades com el laboratori de creació i d'experimentació que és l'estudi de l'escultor, destaquen també les seves «arqueologies», petites figuretes de reminiscències arqueològiques realitzades amb fang, material tel·lúric i màgic. Personatges, torres, penis, vulves, piràmides, ziggurats o espirals que presenten amputacions en un joc que posa en relleu el pas del temps i  la pèrdua que aquest a vegades comporta com a resultat dels avatars de l'existència o de la història. Al capdavall, al·legories de la vida humana i la història social. És la primera vegada que s'exposa a Sant Sebastià l'obra de Miquel Navarro, Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1986) i un dels màxims representants de l'anomenada «nova escultura espanyola». La mostra s'inaugura el 16 de febrer, a les 20.00 h. Miquel Navarro (Mislata, 1945) actualment viu i treballa al seu poble natal, situat prop de València, on desde 2016 se celebra la Biennal de Mislata Miquel Navarro. Entre 1964 i 1968 realitzà els seus estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de València. El treball de Miquel Navarro poseeix un caràcter autobiogràfic molt important. Els records d'infantesa de la Mislata on encara es barrejava l'element agrícola i l'industrial  i el fort contrast entre aquesta i la urbana València han sigut claus en la trajectòria de Navarro. Després d'un període dedicat al dibuix i la figura humana, Miquel Navarro aviat arribà a l'escultura, en les seves pròpies paraules "per la necessitat de tocar, de sentir la matèria". Fou a principis dels anys 70 quan l'artista s'enfocà plenament a l'escultura. Les seves primeres obres les realitzà en fang, material que per a l'artista remet tant a l'entorn rural de la seva infantesa com a l'antiguitat. El 1973 creà la primera de les seves Ciutats, composicions formades per un gran nombre de petites peces -volums bàsics o transformats que s'agrupen, s'interrelacionen i connecten- que estesos directament sobre el terra s'apoderen del territori circumdant. Realitzades inicialment en terracota, més tard incorporà metalls com el zinc, l'alumini o el bronze. Les Ciutats, aquestes arqueologies imaginàries que donen títol a l'exposició,  composades per centenars d'unitats que peça a peça -cases, edificis, places, torres, fàbriques, carreteres, aeroports...- conformen autèntiques urbs. Aquestes, però, són ciutats deshabitades i inhòspites que ens obliguen a reflexionar sobre interrelacions, sobre poder, sobre l'existència. Més que la ciutat ideal, Navarro construeix ciutats metafòriques carregades de símbols que sintetitzen la ciutat real. Presentà la primera exposició individual el 1972 a Oviedo. Durant els anys següents mostrà les seves obres a les galeries Buades i Fernando Vijande a Madrid o Juana de Aizpuru a Sevilla, entre d'altres. Als seus inicis, fou clau la seva participació l'any 1980 a New Images from Spain al The Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York,  exposició comissariada per Margit Rowell que li valgué el reconeixement artístic internacional. El 1986 rebé el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i aquell mateix any participà,  juntament amb Ferran García Sevilla, Cristina Iglesias i José Maria Sicília, al Pavelló Espanyol de la XLII Biennal de Venècia. A partir de llavors,  museus i galeries d'arreu del món han acollit el seu treball, activitat que ha anat desenvolupant en paral·lel a la instal·lació de grans escultures a l'espai públic. A la imatge, Entremuros (detall) de Miquel Navarro. © Foto: Juantxo Egaña